Independentista d'esquerres

Unes eleccions amb una participació massiva a Catalunya ens deixen un retrat bastant fidel de quina és la voluntat  –o les voluntats, més ben dit– dels catalans. Segur quel’espantall de l’extrema dretaha tingut un paper clau en la concurrència a les urnes, especialment aquí on l’extremisme ha aconseguit un resultat minoritari, però hi ha altres factors, fins i tot més importants, a tenir en compte sobre els comicis de diumenge.

Un d’aquests és l’increment del vot independentistarespecte a les últimes eleccions al Congrés. Contradient les veus que el donen per mort des de l’octubre del 2017, aquesta vegada les tres opcions independentistes han recollit un increment de mig milió de vots que s’ha traduït en 22 diputats. És a dir,cinc més dels que hi havia fins araa Madrid. Amb la victòria d’ERC superant el milió de vots,per primera vegada una formació independentista guanya les eleccions espanyoles a Catalunya. No es tracta només de guanyar-les, sinó de com fer-ho: en vots i en escons, en les quatre circumscripcions i en la gran majoria de municipis.

En ple judici per l’organització del referèndum, un altre missatge clau d’aquestes eleccions és la victòria d’una candidatura simbòlicament encapçalada per dos presos polítics: Junqueras al Congrés i Romeva al Senat. La societat catalana manifesta la seva voluntat de tornar a traslladar a la política un assumpte que no hauria de tenir cap tipus de relació amb el Codi Penal. El nou Govern no hauria de mirar cap a un altre costat. S’ha de destacar, a més, que Romeva ha obtingut la creueta de votantsd’altres formacions amb 900.000 recolzaments,200.000 més dels que ha sumat ERC a la Cambra baixa per Barcelona.

Notícies relacionades

Eleccions generals Catalunya: L'independentisme es reforça a Madrid amb la victòria d'ERC

Twitter era una cerveseria de Múnic

Però més enllà de la victòria independentista en termes globals, hem de parlar dequina és la correlació de forces dins del mateix independentisme. Si en les eleccions catalanes del 21-D aquest vot ja era majoritàriament d’esquerres, sumant els recolzaments d’ERC i de la CUP, aquesta vegada la distància queda encara molt més marcada amb el pitjor resultat de la història de l’entorn convergent. Si mirem els números globals de les eleccions a Catalunya, ens indiquen una claríssima hegemonia de l’esquerra sobre la dreta (34 diputats contra 14). Si l’independentisme vol continuar sent hegemònic ha de procurar assemblar-se al país cada vegada més i aquí és on hi ha la clau de la victòria d’ERC.

Fa temps que les dades diuen que aquesta formació és el partit català que té menys separacióentre el percentatge de votants catalanoparlants i castellanoparlants. Alhora, quan mirem els resultats electorals amb lupa veiem que es continua consolidant el seu creixement a l’àrea metropolitana, combinant-lo amb una victòria en la resta de comarques catalanes: Tabàrnia no existeix i ERC també guanya a la capital. Sembla que l’estratègia d’”ampliar la base”, la d’anar a buscar el vot de frontera, funciona.