Editorial

Condemna i ombres en el 'cas Maristes'

Hi ha sentència per a Manuel Benítez, però altres denunciats per abusos no han sigut jutjats per la prescripció del delicte

1
Es llegeix en minuts
benitez-bertran

benitez-bertran

Manuel Benítez, l’exprofessor d’educació física del’escola Maristes de Sants-Les Corts, ha sigut condemnat a 21 anys i 9 mesos de presó pels abusos comesos a exalumnes entre el 2006 i el 2010. A més, l’Audiència de Barcelona considera els Maristes responsables civils subsidiaris i la seva companyia d’assegurances haurà d’atendre el pagament de la indemnització a les quatre víctimes, un total de 120.000 euros.

La condemna és contundent. Les ombres llançades sobre els Maristes, als quals la resolució atribueix “una conducta imprudent” i “mancada de control”,són importants. Però, tot i així, queda l’amarga certesa que no s’han assegut al banc dels acusats tots els culpables. Un Codi Penal que juga a favor dels depredadors ha alliberat de ser jutjats molts dels denunciats per les 43 persones que havien estudiat a les escoles maristes de Barcelona i Badalona. En l’actualitat, les faltes contra la llibertat sexual a víctimes menors d’edat prescriuen als 10, 15 o 20 anys, segons la gravetat de l’abús, a comptar a partir que la víctima compleix els 18 anys. Un període de temps molt limitat per a uns delictes que les persones tarden a assimilar. És d’esperar que el nou Executiu tiri endavant la llei de protecció de la infància que hauria d’allargar el termini de prescripció fins a 15 anys a partir que la víctima en compleixi 30.

La confessió de Benítez a EL PERIÓDICO va iniciar un treball d’investigació que va revelar l’escàndol de pederàstia més gran escolar conegut al país i va desencadenar una allau de denúncies que afecten escoles de diferents ordes religiosos. Casos que havien sigut silenciats per un mateix patró d’ocultació. Per vergonya, per errònia culpabilitat o, simplement, per supervivència, moltes víctimes havien callat fins ara els abusos soferts. L’escletxa oberta a tanta foscor ha permès que se sentin acompanyades en el seu dolor i ha ajudat a sensibilitzar la societat.

Ja hi ha sentència per a Benítez, però el cas no està tancat. És una qüestió de justícia que els diferents ordes religiosos enfosquits per les denúncies es comprometin amb la reparació de les víctimes i la denúncia de possibles casos futurs. També s’ha d’abordar un debat serè, però compromès, sobre la política de subvencions públiques a centres educatius. La societat en el seu conjunt ha d’assumir la seva responsabilitat moral.