Nits amb ressaca

“Si Pablo Casado no se’n va, haurà de canviar totes les altres coses”. Va ser el diagnòstic que va fer un destacat dirigent del PP la nit electoral. Amb aquest “totes les altres coses”, es referia a estratègies, a programes i a persones. I crec que té raó. Anem a pams. Casado no se’n pot anar, almenys, fins a veure què passa a les municipals i autonòmiques del 26-M, tot i que hi hagi mals auguris. La prova és que els candidats, com Albiol a Badalona, estan demanant directament el vot “no al PP”, sinó a la seva persona. A més, no voldran presència de líders nacionals a les seves respectives campanyes, per intentar desmarcar-se de la desfeta de les generals. Així que la sensació no és bona.

Si això es tradueix en mals resultats, Casado tindrà moltes dificultats per fer front a les crítiques internes. Ara mateix, ja li demanen, almenys a través de les converses privades amb periodistes, canvis immediats en l’estratègia. I els primers ja s’han vist aquest dimarts en el comitè executiu nacional del seu partit.

El PP no pot ser Vox, com el PSOE no podia ser Podem. La gent sempre prefereix l’original a la còpia. I Casado va intentar ser Abascal endurint els seus missatges. No s’entenia que, per desgastar Sánchez, recorrés a ETA. I tampoc que l’últim dia de campanya oferís ministeris a Vox. Donava sensació de desesperació. Sonava a perdedor i aprofundia en la idea que aquest PP estava massa escorat a la dreta.

Notícies relacionades

La dreta caníbal

Descomunal bufetada a un PP neoaznarista

A partir d’ara, serà necessària una revisió de les idees que volen defensar. Segons la meva opinió, l’actual PP va cometre l’error de tornar a primera línia temes de consciència, com aral’avortament. Això era una cosa que, per exemple, Mariano Rajoy ja havia esquivat, quan va veure que la societat anava molt per davant i que no li aportava res a les urnes. Dir en campanya que les dones embarassades han de saber què porten a dins o proposar ajuts per al concebut no nascut, reconeixent al mateix temps que no saben en què es tradueix això a la pràctica, és desastrós. A Espanya, les eleccions es guanyen pel centre, no revisant la llei de l’avortament.

Finalment, Casado haurà de fer una reflexió sobre el personal. Es va envoltar d’aznaristesen un temps molt poc aznarista. No va integrar els perdedors del Congrés i va fer fitxatges de dubtosa capacitat. A Suárez Illana, ni més ni menys que número dos per Madrid, el van haver d’amagar quan va fer la seva primera entrevista. Juan José Cortés, per citar un altre cas, va arribar a acusar Sánchez d’asseure’s amb pederastes i assassins. Les burrades i els escarafalls compten a les portades, però no necessàriament a les urnes. Paradoxalment, ells estan a dins del Congrés, però molts d’altres s’han quedat fora. Tots ells són pedres a la sabata de Casado i, així, es pot caminar, però no es pot anar gaire lluny.