Els homes primer
Soraya em representa
La línia ideològica de Soraya Sáenz de Santamaría està als antípodes del meu pensament polític, però moltes ens veiem reflectides en la seva història de relegament per un home menys preparat
Soraya Sáenz de Santamaría, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. /
Fa molts anys treballava en una multinacional i li feia tota la feina bruta a un cap que utilitzava el seu despatx i el seu lloc per trucar als amics per telèfon i concertar cites amb les seves amants, a més de per fer uns bons tiberis que l’empresa li pagava. Jo era la seva negra a l’ombra, però ningú m’ho reconeixia perquè era dona i jove. Però jo esperava, com el burro que persegueix la pastanaga al final del pal, pensant que amb el temps el meu esforç a la feina es reconeixeria i m’ascendirien.
Quina no va ser la meva sorpresa quan de sobte va aparèixer un noi amb la meitat d’experiència, 'background’ professional i titulació acadèmica que jo, i que a més ni tan sols parlava anglès. Però, oh, era HOME, i per si això era poc venia recomanat per algun cosí de l’amic del meu cap. El nouvingut feia molt poques coses, però era un arribista com ell sol, i era HOME.
En fi, al cap de poc temps vaig ‘hackejar' el sistema de l’empresa. (Llavors ni tan sols hi havia Internet, imagineu-vos.) Vaig descobrir que el meu col·lega cobrava més que jo encara que treballava molt menys i estava la meitat de preparat. I vaig saber que s’estaven plantejant promocionar-lo.
El Partit Popular (PP) representa els valors rancis i retrògrads que imperen en el món laboral espanyol. Els valors dels empresaris que no volen la conciliació laboral o que no contracten dones en edat fèrtil. Els valors dels seus ‘senyoros’ que posen horaris de 9 a 2 i de 4 a 7, perquè ells volen el seu menjar amb dos plats i cafè i ja tenen una senyora que no treballa esperant-los a casa i cuidant els seus nens.
Però la gran majoria de nosaltres no som empresàries, som treballadores. El PP s’ha disparat un tret al peu per escollir un perfecte indocumentat al qual van regalar la carrera i el màster per haver-se casat amb la filla d’un milionari, un xaval inexpert, un dropo empolainat que no havia treballat en la vida, davant una senyora advocada de l’Estat. Que us caurà millor o pitjor, però estava preparada. M’alegro molt que el PP ho hagi pagat car.
La línia ideològica de Soraya Sáenz de Santamaría és als antípodes del meu pensament polític. No sé si Soraya és una dona extraordinària, però el que sí que sé és que, a mi i a moltes altres, la seva història ens representa.
