Dues mirades
'Joc de trons'
Avui fer un espòiler és un dels pecats capitals de la modernitat
1556537181-got
Dilluns a la matinada, després de saber els resultats de les eleccions, vaig intentar veure la fosca i nocturna batalla de Winterfell, un dels capítols més memorables de 'Joc de trons’, a l’alçada del de la batalla dels Bastards. Dic "vaig intentar" perquè, tot i les condicions ambientals (negra nit i cap llum de casa encès), es feia difícil distingir, en aquella filigrana d’ombres, en aquest combat entre la blavor elèctrica i la refulgent escalfor, qui en sortia ben parat. Tampoc no ho diria, perquè avui fer un espòiler és un dels pecats capitals de la modernitat, però confesso que a hores d’ara encara no sé del cert qui va guanyar, si és que podia guanyar algú.
La qüestió és que va ser una experiència inaudita i excitant de literatura comparada. Tot just acabàvem de saber que la hipotètica i temuda arribada de les dretes al poder –uns Caminants Verds i Blaus i Taronges– no s’havia esdevingut i que l’hivern de mesures draconianes no ens destruïa. Si més no, per ara. Tothom sap (o almenys ho saben els fans de la sèrie) que, a la mínima que et descuides, els morts ressusciten amb aquells terribles ulls blaus que fan tanta por.
Puc afirmar –i parlo de política– que la por a l’enemic terrible va aconseguir contenir la fúria de les forces del mal. Si parlés de 'Joc de trons’ diria que la conjunció de contraris amb un objectiu comú va anar en favor de la convivència. Això, fins al proper capítol, és clar.
