No hi haurà prou biodramina al món

El veterà diputat observava des de l’altra cantonada el voleteig d’un jove de mitjana estatura, repentinadíssim, amb un ampli somriure i una jaqueta cenyida; amb els botons a punt de saltar, com les olives en els concursos que freqüentava. “Per allà ve el de Múrcia”, va mussitar amb desgana, com qui comenta que tocaran les dotze. I això que justament allà hi havia l’andador del pacte amb Vox que acabava d’obrir les portes de la Junta d’Andalusia al PP de Moreno Bonilla, encara convalescent de la seva tremenda patacada a les urnes.

S’ha de reconèixer que Teodoro García Egea s’havia arremangat amb la ultradreta. ¡Que content havia posat per a les fotos amb Ortega Smith! L’advocat de Vox en el judici del procés, i fins i tot va arribar a reconèixer la seva "noblesa". El dirigent murcià tenia sobrades raons per caminar sobre les aigües del Guadalquivir perquè ell i el seu cap, Pablo Casado, portaven només cinc mesos a Génova i ja tenien el trofeu que se li havia resistit tota la vida a Javier Arenas: la Junta del PSOE andalús. Sí, Arenas, aquest que va baixar del cavall el PP dels latifundis, el que va perdre per primera vegada una batalla orgànica intentant que Soraya Sáenz de Santamaría li donés mals de cap a Pedro Sánchez. “No hi haurà prou paracetamol al món”, declarava l’exvice molt ufana en un vídeo casolà que es va gravar quan lluitava pel lloc que va guanyar Casado.

Notícies relacionades

La immigració a la campanya electoral

Espases en alt davant dels debats

Aquests dos moments decisius de la història recent dels populars, les primàries i la conquesta del Govern andalús, van agreujar la malaltia d’un PP ferit (acabaven de desallotjar-lo traumàticament del poder) però que venia de resistir electoralment un tsunami de casos de corrupció i que mantenia una espessa xarxa territorial. Al PP les primàries no li han provat gens (les van abraçar a la desesperada, com si fossin un tractament experimental del qual no sabien res) i tampoc han calibrat les conseqüències de la seva erràtica operació de mimetització amb l’extrema dreta. "El votant de Vox demanava al PP el que jo estic oferint", va garantir Casado a Federico Jiménez Losantos només dos dies abans de rebre el purgant de les urnes. Quaranta i vuit hores després de les votacions, es va autoproclamar líder del centre dreta davant la "ultradreta", ara amb totes les lletres.

Així que, amb els alcaldes i els candidats del maig al caire d’un atac de nervis, a Génova s’han vist obligats a assumir el discurs més moderat dels derrotats en les primàries: els faedors del pacte amb Vox volen reprendre el camí del centre, tot i que sigui minvant la seva credibilitat tant com el seu grup del Congrés. Tot per evitar que els seus altres socis al Govern andalús, Ciutadans, els facin la queixalada definitiva. Buscar el centre per no ser engolits ¿I si allà s’hi troben Sánchez baixant del Falcon després d’una expedició comercial amb la patronal? De moment, la CEOE està demanant que el deixin governar. Sembla que hi haurà turbulències a esquerra i a dreta per arribar al centre, on es vulgui que sigui. No hi haurà prou biodramina al món per als marejos d’aquest viatge després del cop de volant in extremis.