Editorial
La dignitat de les institucions
Al mantenir la Creu de Sant Jordi a De Gispert, Torra no considera poc honorable insultar rivals polítics
GRAF2428 MADRID ESPANA 09 05 2018 - La expresidenta del Parlamento de Catalunya Nuria de Gispert en las inmediaciones del Tribunal Supremo donde secelebra la vista de los recursos contra la prision preventiva de la expresidenta del Parlament Carme Forcadell y de los ex consellers Jordi Turull Raul Romeva Josep Rull y Dolors Bassa -EFE J J Guillen /
El president Quim Torra es nega a retirar la Creu de Sant Jordi a l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert pels seus comentaris xenòfobs i insultants contra rivals polítics per qui ja va ser reprovada per la Cambra. Torra, que havia viatjat per enèsima vegada a Waterloo per entrevistar-se amb Carles Puigdemont, va justificar el manteniment de la condecoració perquè s’atorga a “una trajectòria”. Doncs precisament la trajectòria de De Gispert últimament és el que recolza els arguments del PSC, Ciutadans i el PP per retirar-la.
El tuit que ha fet vessar el vas va ser publicat aquest dimecres i s’hi comparava la sortida de Catalunya d’Inés Arrimadas (diputada a Madrid), Juan Carlos Girauta (diputat per Toledo), Enric Millo (alt càrrec a Andalusia) i Dolors Montserrat (Parlament Europeu) amb l’augment de les exportacions porcines. Després va retirar el tuit i va dir que mai havia volgut dir porc a ningú, però ni tan sols va demanar disculpes. Aquest tuit i un altre de dimarts, en el qual es felicitava per la marxa d’Arrimadas a Madrid, es produeixen després de l’anunci de la concessió. Abans, el 2017, ja havia instat la dirigent de Cs a tornar a Cadis i el 2018 l’havia qualificat d’“inepta i ignorant”. També havia insultat el seu excompany a Unió Ramon Espadaler, Cayetana Álvarez de Toledo i Meritxell Batet.
Com es veu, tota una trajectòria. L’últim tuit, a més, el va dedicar a "tots aquells que desitgen que torni la dignitat a les nostres institucions", quan és la seva actuació la que degrada aquesta dignitat. La Creu de Sant Jordi es va crear el 1981 per distingir les persones naturals o jurídiques que “hagin destacat pels serveis deixats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva integritat i de restauració de la seva personalitat o més generalment en el pla cívic i cultural”. En el 2009, arran del 'cas Millet', es va afegir un article que permet revocar la concessió “quan es produeixin fets que posin de manifest la conducta poc honorable, que comporti la indignitat o el demèrit, de la persona o entitat guardonada”. No obstant, Torra ha de considerar que insultar els rivals polítics i llançar tuits xenòfobs no és una “conducta poc honorable”. En realitat, la concessió ja va ser una provocació, tot i que estigués emmascarada amb el guardó a altres expresidents del Parlament, com Joan Rigol i Ernest Benach, personalitats que sí que han mantingut la dignitat de les institucions.
