¿El vot de les dones? Nosaltres no som un col·lectiu

Reflexionar sobre el vot de les dones el 28A mereix diverses consideracions. En primer lloc crida l'atenció la gran dificultat per trobar dades desagregades per sexes, és a dir, vots de dones i d'homes. Tant pel què fa a la participació com als partits votats. En un moment en què el feminisme ha pres protagonisme mediàtic és força difícil entendre perquè no resulta fonamental en els anàlisis interpretar el vot amb perspectiva de gènere. Sí hem trobat diversos sondejos que parlaven del futurible / hipotètic vot de les dones en un afany dels diferents partits per aconseguir vots allà on siguin. No obstant això, un cop esdevinguts els comicis, sembla que no és tan rellevant conèixer aquest anàlisi de gènere; un cop més, les dones podem haver estat un instrument a mans dels partits polítics però no un objectiu real que pretengui transformar la societat en clau feminista.

Dit això i, en segon lloc, no sembla casualitat el gir a l'esquerra -amb matisos- que s'ha produït a Espanya i a Catalunya. La defensa de les polítiques d'igualtat -entenent en profunditat el que significa el feminisme fins i tot quan no estava de moda- només ha estat impulsada en aquest país pels partits d'esquerres. El PSOE va ser pioner en el seu moment amb la llei de violència de gènere o el matrimoni homosexual entre d’altres mesures. Unides Podem porta el feminisme en el seu ADN i aquest és transversal a totes les seves propostes polítiques; tant és així que -tot i hem vist un Pablo Iglesias amb una actitud positiva, dialogant i feminista durant la campanya- els egos i lluites de masclesalfa en etapes anteriors li han passat factura: els seus votants, majoritàriament feministes (homes i dones), no han perdonat fàcilment les exhibicions de testosterona anteriors. També ER ha impulsat a Catalunya-quan ha tingut ocasió- propostes feministes en les seves polítiques.

 

No obstant això - i en tercer lloc- és important remarcar un concepte que sovint passa desapercebut: les dones no som un col·lectiu; igual que no ho són els homes. Les dones som la meitat de la població i, per tant, la meitat de l'electorat. Entenc que el vot feminista -que no femení- s'ha concentrat en els partits d'esquerres però no totes les dones som feministes ni tenim la mateixa situació vital en relació als nostres privilegis vitals. No és el mateix ser heterosexual que ser lesbiana, no és el mateix ser migrant, tenir estudis universitaris, tenir una discapacitat o una ocupació precària. En cadascuna de nosaltres es poden creuar diferents eixos de discriminació o privilegi que, sens dubte, condicionaran el nostre vot. L’invent de Ciutadans del “feminisme liberal” per exemple, no té en compte aquesta diversitat de les dones, però és altament probable que moltes dones hagin votat aquesta opció; perquè és possible que, per a moltes d’elles algunes situacions vitals que tenen a veure amb la igualtat puguin ser resoltes a través de diners, de pagar serveis que assumeixen altres dones més precaritzades, per exemple, i no requereixin una lluita feminista. Parlem de qüestions com la conciliació personal i familiar. De la mateixa manera que el PP, amb la seva proposta en campanya de tornar a la llei anterior sobre l’avortament, pot haver perdut el vot d'algunes dones però d’altres poden no sentir-interpel·lades: si hi ha capacitat econòmica sempre es pot avortar, a Espanya o fora de Espanya. Aquesta sol ser la hipocresia de la dreta, legislar restringint els drets de les dones, controlant les seves vides i els seus cossos però aquestes restriccions no solen afectar tant a moltes de les seves votants perquè la situació econòmicament benestant és clau per viure en llibertat i gaudir dels privilegis. De VOX sobra parlar-ne. De moment està neutralitzada la misogínia però, sens dubte, tant el PP com Ciutadans han perdut una part del vot femení per acostar-se a VOX. Afortunadament alguns consensos entre les dones són ja inqüestionables al 2019.

Notícies relacionades

¿Hi ha un 'vot femení'?

L'amenaça de la ultradreta per a les dones

 

Però per avançar en drets i igualtat el feminisme ha de ser necessàriament d'esquerres. Aquest és el feminisme actual i el que vindrà. Encapçalar un govern feminista significa desenvolupar polítiques d'esquerres i això implica -entre d’altres coses- ser sensible a la diversitat de les dones. És molt possible que el PSOE hagi rebut vots prestats, de dones i d'homes; esperem que estiguin a l'alçada i governin per a totes.