Refugiats, immigrants i mercat laboral

En les recents eleccions hem vist que la immigració és un tema fortament polititzat. Alguns partits inclouen en els seus programes mesures per endurir les condicions dels immigrants que arriben a Espanya sense tenir regularitzada la seva situació i els arguments més gastats per justificar aquest enduriment es construeixen sobre l’efecte crida (no incentivar que altres immigrants segueixin aquest mateix camí) o la suposada pèrdua d’ocupació de la població autòctona. Però, ¿són certs aquests arguments? Anem per passos: primer quantificarem aquest fenomen i després veurem què ens diu l’evidència empírica sobre la veracitat d’aquests arguments.

L’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) té per objectiu ajudar els estats membres de la UE i els països de la zona Schengen a protegir les fronteres exteriors de l’espai de lliure circulació de la UE. Aquesta agència, relativament petita quan es va fundar el 2004, es va ampliar el 2016 amb noves competències assignades, com la lluita contra la delinqüència transfronterera i la gestió de les fronteres. 

El cas dels ciutadans cubans

Frontex quantifica, per exemple, els immigrants que travessen les fronteres dels països de la UE de manera il·legal. Per a això, divideix les rutes d’entrada en cinc, i una d’aquestes rutes és la del Mediterrani occidental, amb les entrades per mar entre el Marroc i Espanya. Segons Frontex, 10.000 persones van entrar a Espanya per aquesta ruta el 2016; 23.063, el 2017 i 57.034, el 2018, quan la ruta del Mediterrani occidental s’ha convertit en la porta més habitual d’entrada a Europa. 

Els efectes de les onades d’immigrants i refugiats sobre l’ocupació i els salaris dels autòctons és un tema que s’ha estudiat molt en l’àrea de l’economia del treball. No obstant, un article de Giovanni Peri (Universitat de Califòrnia, Davis) i Vasil Yasenov (Universitat de Califòrnia, Berkeley) sembla indicar que aquests efectes negatius no existeixen. Aquest estudi analitza els moviments de ciutadans cubans cap a Miami el 1980, quan Fidel Castro va obrir els ports de Mariel (Cuba) i va eliminar les traves a la sortida de ciutadans cubans. En un sol any 125.000 persones van sortir de Cuba per instal·lar-se, majoritàriament, a Miami. 

En general, es tractava de gent amb poca formació i, per aquesta raó, els autors de l’estudi van abordar els efectes d’aquella gran onada migratòria sobre l’ocupació i els salaris dels autòctons amb nivells formatius baixos. Els resultats són contundents: ni els salaris ni les taxes d’atur dels autòctons es van veure afectats de forma negativa per l’arribada d’aquells 125.000 treballadors cubans. Segons els autors, l’arribada d’immigrants o refugiats va generar una demanda de treball que abans no existia per falta d’empleats poc qualificats. A més, aquest tipus d’onades generen complementarietats entre treballadors autòctons i immigrants, la qual cosa redueix el potencial efecte negatiu en els salaris dels treballadors locals. 

En qualsevol cas, l’estudi de Peri i Yasenov se centra en un esdeveniment molt específic. Hi ha estudis que analitzen onades migratòries d’altres països i d’èpoques més recents i, en alguns d’aquests casos, sí que s’ha detectat un cert efecte negatiu en les oportunitats laborals dels treballadors autòctons poc qualificats. Però també hi ha estudis que han observat efectes positius; per exemple, sobre els treballadors complementaris, amb més nivells de formació. A més, els efectes negatius en la majoria de casos són de molt curta durada, ja que el mercat laboral aconsegueix integrar els nous treballadors d’una manera relativament ràpida.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tenint en compte tot això, i anant més enllà del mercat laboral, si pensem que el fet d’ajudar persones de països amb moltes menys oportunitats que el nostre és una experiència positiva per a la nostra societat, segurament els efectes positius globals dels emigrants i refugiats són més grans que els negatius. De la mateixa manera, els càlculs també dependran de les polítiques migratòries dels nostres governs. Si el procés per obtenir un permís de treball o per tramitar l’estatus de refugiat és relativament ràpid i els immigrants poden treballar legalment al país, això implicarà més contribucions a la Seguretat Social i més recaptacions impositives. En definitiva, sembla que els efectes de la immigració són més complexos del que sembla escoltant els nostres polítics, ¿no és cert?