El 'cas De Gispert'
Del porcí català
¿Què diables li passa a l'expresidenta del Parlament? A Inés Arrimadas la té entre cella i cella; li ha dit de tot: 'choni', inepta i ignorant, i en el seu moment la va exhortar a tornar a Cadis cantant baixet
nh 1083 /
Del porc s’aprofita tot, des de les orelles fins als peus, i per això aquest país, amb un sentit pràctic molt arrelat a la sang, ha desenvolupat una panòplia tan extensa d’embotits porcins: el fuet, la llonganissa i l’espetec, la somalla, el bull, el bisbe negre i la botifarra del perol. Potser per això, perquè només faltava un altre boicot a les manufactures fetes a casa, l’Associació Catalana de Productes del Porcí (Porcat) s’ha afanyat a desmarcar-se del muntatge que, utilitzant el logo del consorci, qualificava de “porcs” diversos polítics del PP i Cs.
I llavors, a Núria de Gispert, amb la seva provada incontinència digital, no se li va ocórrer res més que retuitejar el missatge. Tot i que després el va esborrar, ¿què diables li passa a l’expresidenta del Parlament? A Inés Arrimadas la té entre cella i cella; li ha dit de tot: ‘choni’, inepta i ignorant, i en el seu moment la va exhortar a tornar a Cadis cantant baixet. Anteriorment, l’empresa malaguenya Pig Demont (‘pig’ en anglès vol dir porc) havia fet un altre acudit ximplet amb la caricatura del de Waterloo adornat amb faccions porcines, però, en aquest cas, el geni de la ‘boutade’ ni havia presidit la segona institució de Catalunya ni havia rebut la Creu de Sant Jordi.
Certs dies, una desitjaria haver nascut més al nord, tenir passaport suec o anglès, d’abans del ‘brexit’, i poder presumir d’una altra casta política, amb estadistes de la talla de Churchill, tan socorregut a l’hora d’adornar una cita. Als seus oponents polítics no els considerava enemics, sinó gent respectable que estava equivocada, i en la dialèctica parlamentària malgastava ironia, sentit de l’humor i jocs de paraules. Sir Winston Churchill hauria sigut un bon tuitaire. Un diputat el va anomenar “dirty dog” (gos brut), i el ‘premier’ de l’havà va somriure i va replicar: “¿Puc recordar-li a sa senyoria el que fan els gossos, bruts o no, a les tanques?”. A Clement Atlee li va dir “un home modest amb molts motius per ser-ho”. Un altre nivell. Com diu la dita catalana, de porc i de senyor es n’ha de ser de mena, i sembla que de distinció en la política ja no en queda ni rastre.
