Les eleccions del 26-Ml
Varoufakis i el vaixell d'Europa
És sorprenent que l'exministre grec d'Economia es presenti a les eleccions del 26-M quan va marxar insultant els seus interlocutors europeus
Em fascinen les pel·lícules o espectacles on els protagonistes es veuen abocats a destins fatals. M’interessen perquè no segueixen cap lògica. Retraten la imatge d’algú que amb bona fe lluita per un canvi però que per falta de capacitats, per la inestabilitat de l’entorn, la poca confiança amb els altres, la ingenuïtat, la poca sort o totes coses alhora, acaba derrotat. És el que va viure, per exemple, Iannis Varoufakis com a ministre d’Economia grec fa 4 anys i que ara sembla que vol tornar a experimentar presentant-se a les eleccions europees.
És sorprenent que vulgui tornar a la política. Va durar sis mesos com a ministre grec i va sortir-ne dient de tot als seus interlocutors europeus. Va comprovar que qui realment manava no eren els governs sinó les elits econòmiques. La seva experiència amb el poder va ser, en sí mateixa, una tragèdia grega. "Es perdia més temps en decidir com es comunicava la conclusió que a discutir el que ens havia portat a reunir-nos", diu encara Varoufakis de les seves reunions amb els europeus.
Notícies relacionadesÉs honest amb el que va viure, parla sense embuts de l'aleshores ministre d’Economia espanyol Luis de Guindos i de tots els seus companys, a qui "els preocupava més quedar bé amb les grans empreses que amb els habitants del seu país". I precisament per aquesta crítica que encara fa, un no pot evitar preguntar-se què el porta a pensar que ara sí que serà diferent i que podrà canviar alguna cosa, presentant-se a les eleccions europees.
No sé si és per aquest destí fatal que se li entreveu però Iannis Varoufakis es fa escoltar. Les tragèdies tenen un protagonista que ho dona tot i això com a espectadors ens atrapa. Varoufakis continua sent una estrella del rock de l’economia que us recomano que escolteu, aquest dimecres, al programa 'Quatre Gats', de TV-3. Els economistes li reconeixen grans capacitats teòriques i poques pràctiques. Potser és això. La seva recepta per Europa és esperançadora. Al final però, –faig espòiler– el vaixell mai no reflota.
