Estabilitat temporal, oportunitat per als populistes

La pròrroga flexible del 'brexit' fins al 31 d’octubre acordada en el Consell Europeu evita una sortida caòtica del Regne Unit de la UE. Un ‘brexit’ dur hauria causat un perjudici substancial als ciutadans britànics i les empreses de tot el món les cadenes de producció o operacions de les quals inclouen el Regne Unit. La cinquena economia mundial continuaràa la UE. Mantindrà els seus drets en el mercat comú més gran del món, la població del qual ascendeix a 500 milions de persones i PIB del qual, de 16,5 bilions d’euros, només és superat pel dels EUA (18 bilions) i supera àmpliament el del Regne Unit (2,4 bilions).

Un ‘brexit’ dur obligaria el Regne Unit a intercanviar béns i serveis amb la resta del món segons els aranzels i normes de l’Organització Mundial del Comerç i no els tractats comercials de la UE. Les seves transaccions de béns amb la UE serien sotmeses a l’aranzel exterior comú de la UE i als controls duaners que asseguren que compleixen les regulacions tècniques, mediambientals, sanitàries i fitosanitàries del mercat únic. Segons un estudi de la London School of Economics, 9.469 milions d’euros en inversions productives d’empreses britàniquess’han desviat del Regne Unit a la UE a causa del ‘brexit’.

El vot en el Consell de la UE

De moment les empreses afectades poden relaxar els seus esforços per acumular peces que en circumstàncies normals importen ràpidament per evitar costos d’emmagatzemament. Però la narrativa segons la qual el sistema polític britànic està sumit en el caos davant d’una UE unida sense fissures és exagerada. Londres mantindrà el seu vot al Consell de la UE, les decisions del qual es prenen per majoria simple (15 estats membres), majoria qualificada (55% dels estats membres) o unanimitat. Si la cambra dels Comuns no aprova un pla de sortidaen les pròximes setmanes, 73 polítics britànics –d’un total de 751– s’asseuran al Parlament Europeu l’1 de juliol.

La pròrroga concedida trasllada el debat del ‘brexit’ de la Cambra dels Comuns a la campanya de les eleccions al Parlament Europeu (PE). Les normes del Partit Conservador impedeixen que els seus membres puguinorganitzar una votació per desbancar Theresa Mayfins al desembre. La fúria dels diputats ‘tories’ amb May és inferior al seu temor d’unes eleccions generals que guanyaria el Partit Laborista de Jeremy Corbyn. La campanya de les eleccions europees hauria de debatre com augmentar el minúscul pressupost de la UE i així finançar més inversions en infraestructures de transport i energètiques transeuropees, formació per als treballadors i R+D+i.

Els Vint-i-set han de negociar els seus pressupostos per al període 2021-2027 i acordar, en funció dels resultats de les eleccions al PE, la identitat dels presidents de la Comissió i el Parlament. Londres buscarà la complicitat dels partits populistes antieuropeusque governen a Polònia (PiS) i Hongria (Fidesz). Els procediments oberts per la Comissió Europea per castigar Polònia per minar la independència de la seva judicatura i contra Hongria per restringir llibertats s’estavellen contra la necessitat d’unanimitat al Consell d’Europa, inexistent fins i tot sense el veto del Regne Unit.

El creixement dels partits populistes

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El Govern de l’euroescèptica República Txeca està encapçalat pel populista Andrej Babis, el segon home més ric del país. És probable que el pròxim Parlament Europeu compti amb menys diputats dels grups polítics moderats –centredreta, socialdemòcrates i socialistes, liberals– i augmentin els dels tres grups polítics euroescèptics o antieuropeus que ja sumen 132 diputats en l’actual Parlament. La suma de PiS, els ‘tories’, Agrupació Nacional de Marine Le Pen, la Lliga italiana, Moviment 5 Estrelles, l’ODS txec, el FPO austríac, l’AfD alemany, el Partit Democràtic de l’Ulster i altres populistes de dretes i esquerres pot superar 200 eurodiputats i sembrar zitzània.

Els Vint-i-set haurien d’estar acordant com invertir els 40.000 milions de la factura del ‘brexit’ que ha de pagar Londres. No se celebrarà un segon referèndum. Un ‘brexit’ que va començar el juny del 2016 iestà debilitant els dos costats és un perillós precedent. A la Cambra dels Comuns la pertinença a l’Espai Econòmic Europeu (com Noruega, Islàndia i Liechtenstein) va ser derrotada per 21 vots, i una unió duanera amb la UE per sis.El millor desenllaç és l’aprovació com abans millor d’una de les dues opcions esmentades o de l’acord pactat per May amb la UE.