L''entrisme' groc

Els mètodes del trotskisme continuen molt vigents en ple segle XXI, però, no, el seu pensament. Lev Trotski va córrer per mig món per denunciar la deriva estalinista a la Unió Soviètica i encoratjar una revolució comunista permanent a nivell planetari. El vell revolucionari va ser el pare intel·lectual de l’estratègia de l’'entrisme': la infiltració dels seus partidaris en partits socialdemòcrates per apoderar-se’n i atreure’ls cap als principis de la Quarta Internacional. Tot i que van resultar poc exitoses en termes històrics, les seves pràctiques van ser aplicades per moltes altres organitzacions polítiques i sindicals, com ara la clandestina CCOO sota el règim franquista.

A Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’ha anotat un èxit incontestable en les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’ocupar la candidatura que promovia la majoria absoluta dels seients en lliça. De la mateixa manera, van ser determinants el ‘lobby’ sobiranista Femcat i les administracions catalanes en l’elecció del nou president de la FiraFira.

Una altra fita recent de l’independentisme la va protagonitzar al març la Intersindical CSC. Amb un exmembre de Terra Lliure al capdavant i el recolzament explícit de l’ANC, en les eleccions dels funcionaris de la Generalitat, la Intersindical va passar de ser una força residual a ocupar la segona plaça. En el panorama comunicatiu, als mitjans públics i alguns de privats se sumen nombrosos portals concertats, tots desinhibidament independentistes.

Notícies relacionades

L'independentisme arrasa a la Cambra de Comerç de Barcelona

Crous: «S'ha expressat clarament voluntat de canvi a la Cambra"

Lentament però inexorablement, l’'entrisme' groc s’apropia de tots els ressorts del poder, recolzat per l’espès teixit associatiu i cultural que el 'pujolisme' va teixir durant dècades a cop de talonari públic. Pròxima estació: l’Ajuntament de Barcelona.

AMPLIAR LA BASE

Veient les enquestes, el 26-M l’independentisme conservarà les quatre diputacions catalanes, ERC tornarà a guanyar les europees i, amb Ernest Maragall com alcaldable, estaria en condicions de conquerir el cap i casal. Monopolitzar el pressupost públic no equival a "ampliar la base social" favorable a la república, però és de gran ajuda per aconseguir-ho.