De xoriços i llenties

Aquests dies ha saltat als mitjans la notícia que centenars de milers de quilos de llenties s’estan fent malbé en magatzems de Conca perquè no troben comprador. Sembla que les grans cadenes han optat per importar-les del Canadà tot i que els agricultors de Conca havien abaixat el preu fins al límit.

A diversos diaris ja poden vostès llegir que és per culpa de la gent que no compra llentia castellana, que no som prou patriòtics. I aquesta tragèdia que sembla una cosa llunyana, només del món agrari, ens afecta en realitat a tots.

Mirin, avui en dia tots hem sentit parlar que hem d’augmentar el nostre consum de llegums i baixar el de carn, sobretot carns vermelles i processades, pel seu impacte enorme en la nostra salut: cardiopaties, càncers, diabetis, hipertensió són malalties derivades d’aquest consum carni que es menja ja el 14% del total de la despesa sanitària. Al nostre país aquest consum és dramàtic, vuit vegades més que el màxim recomanat per l’OMS, i ha desplaçat el consum d’aliments sans com els llegums, entre aquestes, les llenties, que justament són les que estan relacionades amb una disminució del risc de malalties. ¿N’endevinen quines? Doncs sí, les mateixes la incidència de les quals augmenta la carn. I a més generen un impacte positiu sobre el medi ambient i la nostra agricultura, ja que milloren la fertilitat dels terres, i el més important: mantenen l’ocupació i la vida en àmplies zones de l’'Espanya buidada'.

I malgrat que no arribem al consum recomanat de llegums, a Espanya la demanda interna és molt superior a la producció pròpia. Aproximadament el 80% dels llegums que consumim són d’importació. Pel que fa a les llenties, el 65% són importades, fonamentalment del Canadà.

Necessària transició proteica

Per entendre què està passant, cal mirar una mica cap enrere. Veurem que al nostre país, entre els anys 60 i l’actualitat, amb prou feines hem augmentat la nostra producció de llegums. En canvi, altres països han apostat per això; països com el Canadà l’han multiplicat per 10. Així, en aquests moments el Canadà produeix el 40% de tots els llegums a nivell mundial degut especialment a un programa i una política intensa d’inversions i investigació en aquest sector.

Notícies relacionades

Llegums: un benefici per a la salut i per al planeta

L'ou i la xocolata entren a la llista d'aliments recomanats per consumir diàriament

El nostre país ha caminat pel costat contrari. Hem oblidat i abandonat el cultiu de llegums, i hem apostat per invertir milers de milions d’euros en la indústria càrnia i el cereal per fabricar i abaratir el preu del pinso. Això és més del 70% de tot el pressupost de la PAC (Política agrícola comuna). Resumint, hem subvencionat i hipertrofiat una indústria càrnia que ens devora. ¿I què ha passat amb la dels llegums? Doncs en les últimes dècades amb prou feines arriba a l’1%.

Ja veuen que el problema de les nostres llenties, de la nostra salut, del nostre medi ambient i món rural no s’arregla amb banderes i cops al pit, sinó amb polítiques públiques i finançament que abordin la necessària transició proteica i ecològica de la nostra dieta i agricultura.