Brindis pels llibres sense llei

La mesura de la normalització d’una literatura (i d’una cultura) la dona la seva diversitat ecològica, la presència dinàmica d'espècies molt diverses que coexisteixen en un mateix mercat, per molt que aquest sigui minvant o hagi entrat en zona d’alarma. Sense novel·les comercials de fórmula (els 'best-sellers’) no hi ha sistema literari que valgui, com tampoc sense una producció àmplia situada a la zona temperada de la supervivència (on la qualitat és acceptable i les vendes fluctuants). Però el veritable test de maduresa d’un sistema literari el proporcionen els llibres rars, extraterritorials, que desobeeixen els motllos previs, que tanquen i proposen aventures intel·lectuals i estètiques úniques, llibres minoritaris (però no per a minories) com els de Pascal Quignard a França o aquest que, amb discreció, ha arribat a les llibreries: 'Un quartet', de Jordi Ibáñez Fanés (Tusquets). No només de la Fira del Llibre de Buenos Aires viuen les lletres catalanes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A través d’una prosa que es passeja per tots els districtes del coneixement, proveït d’un equipatge cultural vastíssim (atenció als tàcits consells sobre música i cine i la ironia de la freqüent fuga cap a la psicoanàlisi), Ibáñez, entremesclant la narració amena, la divagació morosa, el diàleg i l’escriptura autobiogràfica, aborda com sense voler algunes experiències radicals de tot ésser humà. Igual que Montaigne va fer en el seu assaig 'Tres relacions’, també ell treu el cap al’amistat, l’amor i els llibres (tres fonts de goig i dissort), però la seva expedició cap a l’essencial també es dirigeix al pas del temps, observat en la mare nonagenària o l'escorcoll proustià en la pròpia memòria.

I també s’atura en la vivència i la sorpresa davant de la perfecció artística que en el misteri de la invencible set de transcendència que sembla tan consubstancial a l’espècie com la necessitat de dotar-se de sentit mitjançant una identitat (col·lectiva, sovint) o l’enigma transparent de l’amor en el seu balanç de sexe i afectes. Que tot això es vagi desplegant en un estil pletòric, ple de matisos i dúctil, on el català més elevat es fon amb la llengua crepitant del carrer, per fer de cada pàgina un regal a la intel·ligència no és un mèrit menor. Brindo per això.