ANÀLISI
Equívocs amb l''e-commerce' i el cotxe elèctric
Cada procés innovador suposa una oportunitat per als més endarrerits.
amazon
Les últimes dades sobre el comerç electrònic indiquen que batem rècords de creixement. D’acord amb l’evolució al llarg dels tres primers trimestres del 2018, aquest any l’‘e-commerce’ assolirà a Espanya prop dels 40.000 milions d’euros davant els poc més de 30.000 de l’anterior. Un gran salt, que es produeix gràcies als nous invents comercials del novembre i a l’esforç de tothom per posicionar-se a la xarxa. Es percep, sobretot, en viatges, joc, discos, llibres, o diaris (CNMC, 2018).
Xifres magnífiques que invoquen el primer equívoc. En el millor dels supòsits, no se superarà en cap cas el tercer lloc per la cua d’Europa, juntament amb Polònia i Itàlia. Aquestes xifres resulten molt inferiors a les dels principals competidors, com el Regne Unit, Alemanya o França (17%, 15% i 10%, respectivament –Center for Retail Research, 2018). Encara pitjor. A finals del 2019, la compravendes a la xarxa no superarà el 6% del global de les transaccions comercials.
Vivim en plena eufòria del cotxe elèctric. És el present. El demà. I el futur més esplendorós. Sobretot, des que el govern va fixar el 2020 la data límit per superar del tot els vehicles contaminants. Les enquestes avalen aquest brillant avenir. El 58% dels espanyols respon que en compraran (Cetelem, 2018). Aquí apareix el segon equívoc. Malgrat l’arribada de l’esperat Tesla, que ell solet ha venut 396 automòbils del seu Model 3 al març. Malgrat l’increment de vendes del Nissan Leaf, del BMW i3, del Volkswagen eGolf o del Hyundai Kona, les unitats que s’han venut són ínfimes. Unes 13.000 el 2017, unes 17.000 el 2018, i unes 22.000 aquest any, l’1,7% del total de les vendes.
A tot això, Espanya ocupa el novè lloc en el rànquing de productors automobilístics del món. És veritat que els concessionaris boicotegen les vendes com a conseqüència de l’estoc que augmenta de cotxes convencionals. I, a més, persisteix la qüestió de la capacitat de les bateries, de l’autonomia del vehicle i dels subministraments, a més que són més cars. Però, amb els mateixos problemes, Europa està pels 1,6 milions venuts i el 2020 en preveuen uns 11 milions. Com amb l’‘e-commerce’, també estem a la cua.
Dos equívocs que tenen a veure amb el ritme d’introducció de les innovacions. Apareixen pioners. Seguidors. Els que van tard. I recalcitrants. En aquest país, es congrega més gent en els últims grups que en els primers. Sabem que la robòtica, el ‘big data’ o la intel·ligència artificial estan configurant una nova manera de viure i que l’electrificació automobilística resulta indispensable per a la salut del planeta. Malgrat això, les empreses, els grups familiars, o els individus mostren mandra davant de la innovació. Prefereixen la segona o la tercera onada i que l’Estat empenyi i financi les transicions.
Cada procés innovador suposa una oportunitat per als més endarrerits. El comptador es posa a zero per a tothom. S’aprofita o no.
