La democràcia per sorteig

“A Madrid, sent les 11.00 hores del dia 12 de març del 2019, reunides les persones referenciades, s’ha procedit a realitzar la segona fase del procés de selecció per a la designació de les vocalies que formaran part de l’Observatori de la Ciutat, consistent en la selecció de 49 vocals titulars i un mínim de 147 vocals suplents entre les persones que han acceptat la invitació per formar part de l’observatori”. Amb aquest paràgraf es resumia en l’acta el procés que ha tingut lloc a Madrid per escollir aquest Observatori de la Ciutat, format per persones elegides a l’atzar (abans, el 5 de febrer, es van escollir per sorteig les 30.000 persones a qui es demanaria per carta si hi voldrien participar). 

Aquest observatori té per objectiu que un grup de persones seleccionades de manera aleatòria –i representativa– facin un seguiment de l’acció municipal i recomanacions de millora durant un mandat d’un any. La idea no és nova; de fet,hi ha exemples recents a Irlanda, on un altre comitè “sortejat” de 99 persones (33 polítics i 66 ciutadans elegits per sorteig es van reunir un cap de setmana al mes al llarg d’un any) va ajudar a dirimir i a donar idees i consens respecte a un tema tan enverinat en aquest país com és la llei de l’avortament, inclòs en un canvi de Constitució. Austràlia, Holanda, Islàndia o el Canadà són altres bons exemples de noves pràctiques democràtiques basades en la representació aleatòria.  

Que la democràcia es basi en persones sortejades no és una cosa nova. Es feia a les polis gregues i, fins i tot molt posteriorment, en ciutats estat com Florència i Venècia, com indica l’historiador David van Reybrouck, autor del controvertit llibre 'Contra las elecciones. Cómo salvar la democracia'. Per a ell, en una democràcia injuriada i exercida amb un profund fàstic, només canviar el sistema electoral, donant pas a sortejos per dirimir els que decidiran el futur de les societats, seria una solució: “Todas las ciudadanas y los ciudadanos del censo electoral de un país o de una ciudad recibirían la invitación a presentarse a las elecciones. Quienes se presentasen participarían en un sorteo cuyo criterio sería que todos los grupos de población estuviesen representados proporcionalmente”. Amb això es garantiria, assegura Van Reybrouck, que els parlaments fossin veritablement representatius, en comptes d’estar dominats per experts dels quals només uns quants coneixen “el precio del pan”.

L’assaig de Macron

Montesquieu, l’il·lustrat francès creador del modern Estat de dret afirmava: “El sufragi per sorteig és propi de la naturalesa de la democràcia; el sufragi per elecció, de l’aristocràcia”. A França, Emmanuel Macron ho està explorant en forma de Conferències Ciutadanes Regionals. Es tracta de tallers participatius d’un dia i mig, que reuneixen fins a 100 persones per regió, seleccionades per sorteig i representatives de la diversitat sociològica del seu territori.

¿Pot el sorteig eliminar els polítics? ¿Pot millorar la nostra capacitat representativa i deliberativa? ¿O tan sols hauria de fer-se aquest pas si la ciutadania està correctament formada? Sigui com sigui, la deliberació ciutadana per sorteig pot ser un buf d’aire fresc per a la decisió en els actuals governs locals, regionals i nacionals. Perquè tots junts hauríem de saber més que un de sol, si dialoguem.

Hi ha altres sistemes existents que fan referència a la utilitat de la intel·ligència col·lectiva descentralitzada i directa. La democràcia líquida, terme que deriva de la societat líquida de Zygmunt Bauman, proposa un híbrid entre la democràcia representativa i la democràcia directa. Aquest sistema ofereix la possibilitat de delegar el vot de forma revocable d’una part del Parlament, oferint la participació directa dels ciutadans mitjançant eines digitals.

La demarquia, o la democràcia per sorteig, també pot incorporar-se en sistemes híbrids que s’adaptin a cada territori i a cada realitat social. Els sistemes liderats per polítics professionals, com la democràcia representativa, poden adoptar mesures que donin més protagonisme al col·lectiu. James Surowiecki, en el seu llibre 'The wisdom of crowds', indica que una decisió que sigui resultat d’un procés deliberatiu col·lectiu serà millor que una altra que podria prendre qualsevol individu d’aquest mateix grup.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La democràcia per sorteig pot ser una iniciativa per considerar en temps de desafecció. Les experiències locals o sectorials, que complementen els sistemes representatius, estan donant resultats. La democràcia no és una rifa i tampoc no hauríem de decidir el nostre vot a l’atzar, però els sortejos ciutadans sí que són una alternativa complementària seriosa que mereix atenció i seguiment.

*Assessor de comunicació.