Anàlisi
El que està en joc a Barcelona
En les eleccions municipals de Barcelona està en joc molt més que una alcaldia. Es confronten dues maneres de fer política i entendre la gestió municipal
zentauroepp48127114 debate en btv190512215516 /
A les eleccions municipals de Barcelona, està en joc molt més que una alcaldia. Es confronten dues maneres de fer política i entendre la gestió municipal. D'una banda, la que va guanyar contra tot pronòstic les eleccions ara fa quatre anys i, de l'altra, la que sempre havia governat, al marge del color polític dels alcaldes.
Ada Colau i la seva formació no ho han tingut gens fàcil, amb un govern en minoria; una oposició municipal que ha fet de les 'fake news' el seu modus operandi, actuant en alguns casos fins i tot contra el seu programa electoral; un cicle polític convuls marcat per la qüestió nacional, un tema incòmode per als comuns en què s'han posat massa de perfil; i una nova bombolla immobiliària en l'habitatge de lloguer.
Malgrat tot, s'han aconseguit fites significatives, des de la municipalització d'alguns serveis públics, frenar els allotjaments turístics il·legals, l'obertura d'un dentista municipal, l'aposta per l'habitatge social, la creació de noves escoles bressol o la lluita contra plataformes com Airbnb o Uber.
No obstant, la gestió institucional ha engolit l'organització, deixant de banda el caràcter mobilitzador amb el qual va néixer. Una coordinació més estreta i una major sintonia amb els moviments progressistes de la ciutat segurament hauria permès arribar més lluny en la institució, i compensar la pressió de les elits econòmiques de la ciutat. Sense tensió al carrer, la tendència de tota força política és adaptar-se als marges estrets de la política institucional, i els comuns no han estat aliens a aquesta dinàmica. Governar una ciutat amb l'objectiu de transformar-la també hauria d'implicar promoure la mobilització social, i això s'ha fet poc.
Ara Colau té el repte de revalidar l'alcaldia. Alguns han intentat traslladar el debat nacional al debat de ciutat, el qual sempre hauria de primar en unes municipals. Sembla que la jugada no els ha sortit massa bé. Començant per Manuel Valls, que va arribar a Barcelona amb unes expectatives que no es corresponien amb la realitat, i que tots els sondejos li pronotiquen un pas breu per la capital catalana. Fins a un Ernest Maragall, amb una clara indefinició en molts temes socials en el seu programa, que té el repte de capitalitzar el vot útil independentista, en unes municipals en què concorren fins a quatre formacions independentistes.
L'avançament electoral de les generals no ha estat propici per Ada Colau, com era previsible. ERC i el PSC esperen treure rèdit dels seus bons resultats, i beneficiar-se més del context polític general que no pas de la seva fortalesa local. Però, encara queda campanya. La victòria de Barcelona en Comú és condició sine qua non perquè les transformacions que s'han portat a terme els darrers anys continuin. Tot i que perquè vagin més enllà, i no s'estanquin, calen uns moviments i un teixit social alternatiu fort que els empenyi des de baix.
