Sobre la 'cibercosa'

Internet ha generat una nova economia, però també unes noves amenaces. D’acord amb això, sembla que augmenta la consciència que ciberterrorisme i manipulació informativa (notícies falses o ‘fake news’) són riscos crítics, fins al punt que la Unió Europea inclou l’atac cibernèticentre les causes de suport militar entre els seus socis, o que la Moncloa disposi d’una unitat operativa contra ladesinformació.Les ciberamenaces i la desinformació a les xarxes no són cap altra cosa que adaptacions modernes d’amenaces antigues. El que és diferent són els mitjans, més sofisticats i amb un potencial més devastador. I la cosa va a pitjor: la tecnologia 5 G incrementarà la capacitat de compartir dadestecnologia 5 G i la velocitat de la seva transmissió, el que suposa que milers de milions d’objectes connectats (televisors, trens, cotxes o plantes industrials) es convertiran en agents encoberts que ens exposaran a la possibilitat de múltiples atacs cibernètics.

El factor humà

Notícies relacionades

¿Què és el 5G i com et canviarà la vida? Totes les claus

L'iceberg sota Facebook i Cambridge Analytica

Les ciberamenaces requereixen tres factors: xarxes de telecomunicacions, objectes connectats i factor humà. Com gairebé sempre, és aquest últim, l’humà, el factor clau: la tecnologia per si sola, fins avui, és un element neutre; la maldat és humana i l’humà és públic o privat, després la ‘cibermaldat’ és també pública i privada. Contra el que pugui semblar al principi, no tots els ‘hackers’ són privats. No som davant una lluita entre la bondat del poder i la maldat dels ‘hackers’. També el poder actua de vegades com un ‘hacker’ que menteix o censura en el seu benefici particular, sigui aquest econòmic, polític o geoestratègic. I els que ho fan en nom seu actuen des de la immunitat que atorga el poder.

Així, el poder, més enllà de la seva activitat lícita i legal en defensa de la seguretat, actua també en ocasions curtcircuitant la llibertat de trànsit a les xarxes o difonent notícies falses. Exemple del primer, la censura sistemàtica i indissimulada que imposen les autoritats xineses al trànsit d’internet o la també sistemàtica, tot i que més dissimulada, que exerceixen agències estatals d’altres països. Del segon, l’escàndol de Cambridge Analytica i Facebook enl’ús de dades en campanyes electorals o la manipulació informativa pròpia dels populismes de Putin i Trump. O ja a les nostres llars, el ministre Borrell afirmant que a Amèrica es van matar només “quatre indis”, les mentides de Zapatero sobre els “brots verds de l’economia” per negar la crisi econòmica, o les d’Aznar i Acebes sobre l’autoria de l’atemptat de l’11-M o sobre l’existència d’armes químiques per justificar la invasió de l’Iraq, o les de Rajoy i els seus “filets de plastilina” per treure importància al desastre del ‘Prestige’, o les de Fraga banyant-se a Palomares en temps de la dictadura de Franco per desdramatitzar l’accident nuclear. I és que, no se sorprenguin, sent la mentida intrínseca al poder, a aquest no li importen els mitjans que pugui utilitzar: la ‘cibercosa’ és només un dels molts que té a la seva disposició.