Cultura i filosofia en dansa

He convidatManuel Cruz perquè quan pugui surti a ‘La ventana de la filosofía’, un espai radiofònic que ja va freqüentar abans de passar-se al costat fosc. Recordo la seva rialla quan li vaig retreure –afectuosament– la seva “traïció” i vaig utilitzar aquest element de ‘La guerra de les galàxies’ per simbolitzar el cartell tan negatiu que avui exhibeix la política. “¿Igual que Darth Vader? Home, no tant”.I també recordo alguna de les seves reflexions sobre l’escepticisme com a vacuna davant l’enfilall de mentides que ens intenten colar; i el consell que no apel·lem tant al sentit comú, que –segons la seva opinió– està sobrevalorat.

Jo crec que un filòsof en política pot ser vist com un pop en un garatge, però també com un buf d’aire fresc un filòsof en política pot ser vist com un pop en un garatge, però també com un buf d’aire frescenmig d’un paisatge gris i una tropa cada vegada més adotzenada i previsible. Tinc esperances. Perquè a més aquests dies he rebut l’enèsima confirmació del valor social que pot aportar la cultura. Un estudi de les universitats de Saragossa i la Rioja revela com una trama cultural potent dins l’estructura familiar pot estroncar els efectes perversos de la desigualtat econòmica. Si com va dir Einstein, “educar amb l’exemple no és una manera d’educar, és l’única”, uns pares, uns germans... que nedin entre llibres, teatre, art, música o dansa modelaran –segur– persones més creatives i més lliures. No és una dada menor ara que sabem que la universitat com a ascensor social ha gripat: vuit de cada deu estudiants són fills de pares –i mares– amb estudis universitaris; només dos provenen de capes menys acabalades acadèmicament.

Notícies relacionades

Manuel Cruz, nova filosofia per al Senat

Twitter era una cerveseria de Múnic

Demostrar, amb dades, que la cultura pot aportar també un valor afegit en clau d’igualtat em sembla un descobriment notable. Sobretot perquè el mateix dia que el professor David Pac –un dels investigadors– ho revelava des de Saragossa, un xaval de Lugo, Samuel López, se’ns apareixia com a exemple pràctic de la teoria. El Samuel estudia batxillerat, però la seva passió és la dansa clàssica iacaba de passar les proves per accedir a l’English National Ballet School, una de les més prestigioses del món.La seva mare és administrativa, el seu pare camioner... però ell ens va explicar com des de petit el van fer mamar cultura pels quatre costats fins que un dia va anar a un espectacle de dansa i els va dir: “Jo vull fer el que fan aquests tios”. I en això està.

La seva història no és la d’un Billy Elliot sinó la d’una família amb aquesta trama cultural que permet passar per sobre de moltes dificultats. Algú es preguntarà: “¿I la pasta; qui paga l’entrada per aquesta escola tan ‘pija’?”. Són més de 20.000 euros... Resposta: el Govern britànic, a través d’una beca. S’han tornat una mica bojos amb tot això del ‘brexit’, però en algunes coses encara ens porten avantatge. ‘God save the culture!... and philosophy’.