¿I 'Big bang theory'?
Els finals
'Big bang theory' acaba amb un cant a favor dels sentiments
tnt-big-bang-t12 5cdbbf30898fc
Els finals són tan difícils com els començaments. Que ho preguntin, si no, als responsables de 'Joc de trons’, que s’ha esplaiat a cor què vols sobre nissagues, traïcions, poder, sexe i sang i que ha acabat amb elevades dosis de melancolia. O als creadors de 'Big bang theory', la sèrie que també ha acabat aquesta setmana sense l’expectació generada per la cosa dels dracs.
Rectifico. Els finals són més difícils que els començaments. I, en aquestes produccions televisives, encara més, perquè els guionistes es troben davant d’un dilema narrativament capital. ¿Culminen l’evolució natural del relat, allò que és lògic i previsible que succeeixi, o decideixen trencar les expectatives de l’espectador amb una última sorpresa? La genialitat consisteix a barrejar els dos conceptes. És el que ha passat en la sèrie de científics estrafolaris, "peculiars", com diuen ells mateixos. Dotze temporades de bromes cruels, de reflexió còmica sobre la distància entre les intel·ligències (l’acadèmica i l’emocional), s'acaben amb un cant a favor dels sentiments. N’hi haurà que hi trobaran un excés de sucre, acostumats a l’amargor quasi insultant dels que es creuen superiors perquè saben de física però no saben fer un ou ferrat. N’hi haurà que hauran vist en el final la culminació del que proposava, en el fons, aquesta comèdia de savis que viuen en un altre planeta. A la fi, només existeix la gran explosió de l’univers de les emocions.
