La paraula i el picament de peus

Tempestuós inici de la legislatura al Congrés. A la càrrega emotiva inherent a la presència a l’hemicicle de polítics independentistes empresonats s’hi ha sumat la intemperància d’un bon grapat de diputats que, ignorant que el Parlament és la casa de la paraula, l’han substituït pel picament de peus per intentar silenciar la veu de l’adversari. 

Tant els diputats electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull com el senador Raül RomevaRaül Romeva i els seus companys de files han fet servir fórmules ‘sui generis’ per acatar la Constitució. Vet aquí la dada substantiva: que, després de presentar-se a unes eleccions per asseure’s a les Corts espanyoles, hagin complert, com la resta de Ses Senyories, el requisit de sotmetre’s a la Carta Magna per poder adquirir la condició plena de parlamentaris. 

Però la tensió s’ha desencadenat per l’adjectiu: les seves apel·lacions a un “imperatiu legal”, les denúncies sobre l’existència de “presos polítics” i la invocació del pretès “mandat democràtic de l’1-O”, inagafadís dogma de fe de la retòrica independentista que, com més es predica, menys es practica.

Expressions aquestes que, com resa la jurisprudència del Tribunal Constitucional, ni sumen ni resten res a l’acte litúrgic de subordinar-se a la llei fonamental. Només són una expressió de discrepància que una democràcia no militant com l’espanyola està obligada a protegir i emparar. 

UN BÉ PREUAT

Notícies relacionades

Junqueras, Sànchez, Rull i Turull prometen "com a presos polítics"

Besamans i bronca al Congrés dels Diputats

El grup de les dretes –no per complet, tot s’ha de dir– ha volgut censurar amb el seu pertinaç picament de peus unes manifestacions que, agradin o no, s’emmarquen en l’exercici de la llibertat d’expressió, un bé especialment preuat pels diputats presos, que, excepte que es produeixi una sorpresa majúscula, no tindran cap altra oportunitat d’expressar-se davant del ple.

Aquests líders independentistes van anteposar els seus ideals i ambicions a les lleis, però després van donar la cara davant de la justícia i estan pagant pels seus actes. Privar de la paraula representants electes per la ciutadania reflecteix una pulsió d’intolerància que és a l’arrel d’aquest conflicte, que existeix a les dues trinxeres i que només servirà per enquistar-lo.