La crisi del 'brexit'

El sentir del Regne Unit

Theresa May s'ha deixat la pell intentant fer realitat un sortida raonable de la UE que no fos el de la meitat més un del país contra l'altra meitat

1
Es llegeix en minuts

20190524 438238 dimisiontheresamaye 1 1 / periodico

El 'brexit' ha enterrat dos primers ministres conservadors incapaços d’entendre el sentir del seu partit i del Regne Unit. Són paraules de Nigel Farage, el líder populista que al seu dia va fundar l’UKIP i que ara es passeja pel seu país amb les sigles del Brexit Party. Numèricament té raó. David Cameron, que va convocar el referèndum, i la seva successora, Theresa May, reposen ja junts al cementiri polític del Brexit.

Les paraules de Farage són una acusació de tebiesa a Theresa May i als ‘tories’ que han intentat fer realitat un 'brexit' el més indolor i tebi possible. Que aquesta acusació hagi sigut compartida des del primer dia per bona part dels diputats conservadors i per la majoria de la seva militància ha deixat sense oxigen a la primera ministra. El punyal més mortal és sempre el que sosté el presumpte amic.

Theresa May ha comès errors. El més greu anticipar les eleccions generals el 2017, en ple èxtasi de les enquestes que pronosticaven majoria absoluta. Se li va ennuvolar la raó i fins i tot va creure que a ple segle XXI podia consolidar un lideratge a l’estil Margaret Thatcher. Va acabar perdent recolzaments i la majoria absoluta que havia deixat el seu antecessor.

Però malgrat el seu abrupte final, regat amb les llàgrimes de la impotència, s’ha d’assenyalar que May s’ha deixat la pell intentant fer realitat un 'brexit' raonable que no fos el de la meitat més un del país contra l’altra meitat.

Notícies relacionades

El seu desgast ha vingut propiciat per un exercici de doble responsabilitat: no voler trair el resultat del referèndum, tot i que ella el considerés equivocat, i evitar els danys estructurals al normal funcionament de l’economia del Regne Unit que considera inevitables amb una sortida abrupta i sense acord de la UE. És així, tot i que ningú plori per ella en el seu funeral polític.

Contràriament al que diu Nigel Farage, no és que Theresa May no hagi sabut interpretar el sentir del seu país. És més aviat que, intentant intervenir entre les dues meitats, ha sigut ella la que ha acabat baldada a cops.