ANÀLISI
Un debat molt nacional per a reptes globals i locals
La proximitat del 26-M amb el 28-A ha fet que les dinàmiques nacionals afectessin les locals i europees
zentauroepp48295172 psc collboni190523212356 /
Va arribar a la seva fi la campanya de les eleccions municipals i europees, una campanya que s’ha concatenat amb la de les eleccions del 28 d’abril, fent que les dinàmiques de la primera hi hagin entrat de ple, malgrat el teòric canvi d’escenari. Una campanya en què els debats típics de l’arena europea i local, dos espais clau per a molts dels reptes del futur, han hagut de competir per captar l’atenció amb els debats nacionals que s’arrossegaven de la campanya anterior i que han aconseguit entrar amb molta força amb la constitució del Congrés i tots els conflictes que aquesta va generar.
En aquest sentit, molts dels debats que hem vist en aquesta campanya s’han donat amb la vista més posada en unes eventuals eleccions catalanes o en la formació d’un nou govern a la Moncloa, que en els reptes i conflictes que marcaran els mandats als ajuntaments, comunitats autònomes i Parlament europeu. L’incert equilibri entre ERC i JxCat per aconseguir l’hegemonia de l’independentisme, la difícil combinació de conflictes i pactes entre els socialistes i els espais de Podem, i l’àrdua batalla entre Ciutadans i el PP per ser la força dominant de la dreta s’han vist de forma clara en molts dels missatges d’aquestes setmanes. Això va provocar que els temes del conflicte català i el model d’estat fossin presents en els debats de gairebé tots els comicis.
No obstant, i malgrat les interferències, aquesta campanya ha servit per entreveure dues dinàmiques que van més enllà de l’àmbit nacional. D’una banda, la campanya ha permès posar en el punt de mira conflictes i reptes que segurament haurien de marcar els temps del futur. Temes com la contaminació i el canvi climàtic, la vivenda i la gestió de la pobresa o la mobilitat i els equilibris territorials han aconseguit entrar amb força als discursos de molts candidats. Generant consciència i cert debat de propostes. En segon lloc, tot i que encara som molt lluny d’un conflicte ideològic propi dels escenaris locals i europeus i els reptes que els defineixen, la campanya ha posat en relleu que grans partits europeus, espanyols i catalans tenen models cada vegada més diferents per a Europa i per a les seves ciutats i pobles. Una dinàmica que podria ser la primera pedra cap a la generació de nous espais de competició. Sempre que el debat nacional ho permeti, és clar.
