Discos vegetals

Una de les primeres accions que durà a terme el nou Parlament europeu, amb Puigdemont o sense, amb 'brexit' o sense, molt abans que definir el futur d’una Europa convulsa, és l’aprovació de la normativa sobre hamburgueses. Va quedar aturada just abans de les eleccions i ara s’ha de reactivar, perquè és un assumpte d’una gran transcendència que no pot quedar amagat sota la pressió de la immediatesa comunitària i sota la llosa d’altres problemàtiques que, en aparença, semblen més decisives. Europa ha dit prou (o ho dirà ben aviat) i ha anunciat que, amb aquest nom, les hamburgueses només podran ser de carn picada, sal i pebre, que és com van sortir del port d’Hamburg cap a Nova York i com van arribar aquí (potser enfarinades) amb l’eufòrica denominació de “bistec rus” en homenatge als tàrtars que aixafaven la carn tot muntant a cavall.

Europa, de les construccions estrafolàries amb verdures i succedanis que només tenen la forma de l’hamburguesa sense contenir carn sinó tofu o espinacs, en dirà “discos vegetals”, que jo trobo que és una definició magnífica, una observació estricta: un cos cilíndric amb molta més base que altura. Espero que a Estrasburg s’afanyin a aprovar la normativa. Abans no surti un empresari del sector verd disposat a defensar el concepte “carn vegetal” per referir-se a tot allò que no és carn sinó vegetal. No sé si ho he somiat o ho he llegit en algun lloc, però no m’estranyaria gens.