Explotació sobre rodes

La mort d’un repartidor de Glovo ha posat en el punt de mira un sector impulsat en la precarietat dels seus treballadors. Forçats per unes condicions extremes de productivitat, amb jornades extenuants en què arriben a recórrer entre 60 i 80 quilòmetres al dia, les condicions laborals d’aquests 'riders' poc tenen a veure amb les suposades bondats de l’economia col·laborativa. 

Glovo és una 'start-up' espanyola fundada el 2015. El seu model de negoci consisteix a connectar clients que sol·liciten una comanda i repartidors que compren el sol·licitat i ho entreguen a domicili. Per a això utilitzen el seu propi telèfon i bicicleta. No estan en nòmina, no els protegeix una relació contractual més enllà d’una assegurança privada que cobreix l’activitat del repartidor. Sobre això, els sindicats són concloents. Es tracta d’una relació d’explotació que esgota el treballador i posa en risc la seva seguretat. Són massa els accidents greus que ni tan sols són considerats com a tals, sinó com a malaltia comuna. La majoria dels treballadors són ‘falsos autònoms’ però encara n’hi ha alguns de més desprotegits. Els immigrants il·legals, al no tenir papers, utilitzen l’aplicació d’altres. Ni tan sols estan registrats com a 'riders'. Aquest seria el cas del jove de 22 anys mortalment atropellat. No es tracta de demonitzar els nous models de negoci, però sí de renovar el marc normatiu per evitar escletxes jurídiques que, en ple segle XXI, permeten situacions d’explotació laboral.