Aquestes dones 'dolentes dolentíssimes'

Amb el cas d’Infància Lliure, el masclisme parla de tot el que sempre va voler: denúncies falses, segrest parental, síndrome d’alienació parental (SAP), associacions feministes i tot el que es presenti. I això que, en aquest cas, no hi ha denúncies falses, però els va bé introduir-ho.

El masclisme no ha entès que el feminisme no va dir mai que les dones siguin éssers de llum, però amb aquests dos casos són feliços perquè senten que s’avala la seva teoria que les dones ‘són dolentes dolentíssimes’. Tenim un 70% de condemnes d’homes que exerceixen violència de gènere, però els mitjans obren amb el 0,01% de denúncies falses. L’altre 30% són denúncies arxivades (que no falses), moltes vegades perquè la dona s’acull a la dispensa a no declarar. En comptes d’explicar això, els mitjans obren amb l’excepció i normalitzen el quotidià: la violència masclista. Donar tots els dies en els mitjans el cas d’un maltractador no és pla, el públic es pot cansar... així que ho obvien i giren full,tret que sigui un assassinat molt sagnant que, llavors, els dona audiència.  

Les falòrnies del masclisme

Fent un cop d’ull a les xarxes socials, el masclisme brinda amb aquest ‘assoliment’. No només perquè, insisteixo, han convertit l’excepció en alarma, sinó perquè mentre es posa el focus allà, es deixa de posar en ells. Per exemple,va passar sense pena ni glòria que el líder de Vox a Andalusia, Francisco Serrano, recolzés una candidata de Ciutadans a fundar una associació contra la violència de gènere. Són associacions que neguen les consideracions del Consell General del Poder Judicial, que rebutgen lleis i que no contemplen convenis internacionals malgrat que ho ordena la Constitució. Aquí, dos casos, de molts d’altres:

A malostratosfalsos.com diuen: “Els homes també pateixen violència de gènere i no existeix cap llei que els defensi”. Titulen amb una falsedat de la mida d’una catedral, perquè des de la CEDAW al Conveni d’Istanbul ja va quedar clar que el maltractament a l’home no és violència de gènere, però, és que, a més, la justícia sí que els defensa perquè el delicte de violència domèstica està contemplat en el Codi Penal.  

Èpica és la pàgina Stop Feminazis. Diuen que “igual que el nazisme privava de drets als ciutadans pel simple fet de pertànyer a un col·lectiu, promulgant lleis discriminatòries basades en falsedats, el feminazisme que patim segueix les mateixes pautes i deixa els homes relegats a simples esclaus”. ¿Veieu els esclaus? Jo, no. Aquests webs no són una excepció, hi ha un llarg llistat. Persegueixen feministes a les xarxes socials, acudeixen a les portes dels jutjats per fer pressió i difonen el seu missatge d’odi amb impunitat, alhora que donen estratègies als acusats per fer-se passar per víctimes.

Tot això és només un reflex del supremacisme masculí que, als Estats Units, porta anys d’avantatge. Southern Poverty Law Center va alertar fa temps sobre aquest moviment que “tergiversa totes les dones com a genèticament inferiors, manipuladores i estúpides” i les redueix a la seva funció reproductiva o sexual, ja que “el sexe és una cosa que li deuen als homes”. I entre moltes referències i cites que recullen al seu web, destaco aquestes dues que no disten, en res, a allò que les feministes rebem en xarxes socials. Preparin el seu cos per llegir això: “La vagina és l’únic poder real de les dones. (...) El que queda és el fet que són els homes qui aconsegueixen els assoliments, inventen la tecnologia, creen nacions, curen malalties, creen imperis i generalment promouen la civilització. Les dones depenen dels homes per a tot això, i l’única eina que tenen a la seva disposició per tenir algun tipus d’influència és el poder de la vagina. La robòtica sexual pot resultar útil... ¿què suposaria això a la gran majoria de les dones que, de sobte, haurien de demostrar la seva vàlua com a éssers humans més enllà, simplement, del cony?" (Paul Elam, ‘Una oreja para hombres’, ‘Sex Robots: Part 3’, 2017).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

O bé aquesta altra: “S’ha de convertir la violació en legal si es fa en propietat privada. Si la violació es torna legal una nena protegirà el seu cos de la mateixa manera que protegeix la seva bossa i telèfon intel·ligent" (Roosh V., "Cómo detener la violación", Regreso de los Reyes, 2015).

Potser els mitjans haurien de posar més el focus sobre aquests missatges d’odi quotidians d’associacions masclistes i donar la justa rellevància als fets excepcionals. Entendre d’on ve aquest “les dones són dolentes dolentíssimes” per a, llavors, comprendre que allò que ha d’obrir en els mitjans és la misogínia del masclisme.