¿Tenen influència els economistes?

¿Són influents els economistes en la política i en la societat? Suposo que sí; almenys, som a tot arreu,ens truquen els polítics,la gent ens escolta (una altra cosa és que ens facin cas), participem en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials... Sembla que tenim unconeixement especialitzat i alguna cosa esotèricaque té interès. Tots ens atrevim a opinar sobre esport i política, però, quan es tracta d’economia, preferim deixar parlar a qui diu que en sap.

 “Sí”, em diu el lector,“però us heu gronxat amb la crisi. Fins i tot la reina d’Anglaterra es preguntava on eren els economistes quan va passar tot allò”. És veritat: solen dir que els economistes som molt bons per predir el que va passar –i, de vegades, ni sobre això ens posem d’acord–. En tot cas, tenim una coartada: la situació era massa complicada. I una altra: després que la crisi va esclatar, ens vam posar ràpidament a llegir els economistes, perquè eren els que, segons semblava, sabien explicar el que havia passat, tot i que ells no ho haguessin sabut prevenir.

Tenir economistes a mà

En tot cas, als polítics els va molt bé tenir economistes a prop. Quan un problema sembla complex, acudeixen a l’economista; quan s’ha d’explicar, s’imposa el llenguatge de l’economia, i quan l’economista fracassa... Se’l fa fora, i es busca un altre economista perquè faci allò que l’anterior no va ser capaç de fer. Això vol dir que l’economia és important (i perdoni el lector aquesta falta d’humilitat per la meva part). I, per tant, que és influent.

Tot això ve a tomb, precisament, d’una ensopegada econòmica important, la gran depressió dels anys 30, i d’una oportunitat, la segona guerra mundial. Als Estats Units i Anglaterra els economistes van fer hores extres per fer fronta la gran demanda de planificació, logística, operacions, gestió d’inventaris i altres necessitats, mitjançant tècniques que els economistes eren capaços de dominar. Hi va haver molts llocs de treball per a ells i, amb els llocs de treball, diners per a les universitats i els centres d’investigació. I prestigi. I oportunitats.

¿Influeix l’economia? Sí, és clar. No per una qüestió de moda, sinó per una demanda real, com la que ara veiem en els temes dedigitalització, big data, intel·ligència artificial i tot això. La demanda d’economistes s’ha mantingut, sobretot en l’àmbit empresarial i financer. A més, segons una llei que va enunciar l’economista francès Jean Baptiste Say, “tota oferta crea la seva pròpia demanda”: quan un economista entra en una oficina pública, en cal posar un altre en la del costat, perquè s’entengui amb el primer, perquè la seva manera de pensar no és la del ciutadà mitjà, el llenguatge que fa servir és diferent i les seves propostes necessiten estudi i reflexió. I perquè parla de temes que semblen seriosos: productivitat, eficiència, cost-benefici...

És clar que, quan alguna professió es desenvolupa amb força, les altres parlen, es rebel·len. Es parla així de l’imperialisme de la ciència econòmicai, sens dubte, n’hi ha, quan pretenem tenir una teoria que val per a tota acció humana, des de la compra de vivenda fins a l’elecció de parella... Però això no vol dir que la nostra disciplina sigui irrellevant. Simplement, hem de reconèixer els seus límits.

Conèixer els límits

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Vaja: em sembla que m’ha sortit un cant massa apassionat a la professió d’economista. Acabaré amb una frase de Keynes,aquest economista famós que tots citem: “seria esplèndid que els economistes aconseguissin veure’s a si mateixos com a gent humil i competent, al nivell dels dentistes”. Fem, doncs, un esforç per ser veritables servidors de la societat. Tractar un problema com el de la millora de l’estructura fiscal d’un país és una tasca complicada, que no es resol al nivell d’un article de diari. Fa falta molta paciència, hores i col·laboració amb altres especialistes.

S’han d’escoltar els que, dins de la mateixa ciència econòmica, no pensen com nosaltres i, per descomptat, els que treballen sobre els mateixos problemes des d’altres punts de vista,com la ciència política, la sociologia o la psicologia. Convé conèixer els límits que té la presa de decisions en política: una proposta genial no té grans possibilitats d’avançar si no tenim en compte que cal guanyar l’aprovació d’altres forces polítiques i, és clar, de l’opinió pública. Arreglar dents durant tot el dia no és una cosa senzilla. Ser un bon economista, tampoc. Però fa falta que alguns ho facin.