Una colonoscòpia, si us plau

Davant de l’adveniment estiuenc tinc per costum fer-me cada any una revisió ben completa. Si tot surt bé, gaudiré d’un marge d’excedència en les meves vacances. Em sotmeto a diverses proves per a la meva posada a punt, i d’entre totes, la que més temo, de llarg, és la colonoscòpia. A ningú li agrada sotmetre’s a la indigna exploració del seu sistema intestinal per la via recta. Soc al’hospital, estirat en un box a l’espera que em portin en llitera fins a la sala d’exploració, entra una infermera molt simpàtica que em felicita per la Creu de Sant Jordi, que, segons ella, m’acaben de donar recentment. La trec de l’embolic afirmant que aquests són els de La Trinca  La Trincai jo soc de Tricicle. Aquesta és una confusió molt habitual que ens ha perseguit des de sempre i que avergonyeix al confós, ho lamento. Segueixo estirat i a l’espera de l’'execució'. Al box del costat, un senyor té un atac d’ansietat perquè diu que té pànic a les agulles. “¡Que em desmaio!”. Pobre home.

Per fi em venen a buscar. Mentre em traslladen pregunto a l’equip de sedació si és veritat que sota l’efecte del propofol, nom que amaga el meravellós sedant que et deixa en un dolcíssim son i que va provocar la mort de Michael Jackson per sobredosi, Michael Jacksonun parla i diu coses involuntàriament. M’ho confirmen. Em punxen el propofol,m’adormo  i em desperto. Quan obro els ulls, la sessió ja s’ha acabat i veig una infermera que em pregunta si ja he tornat de viatge. No ho entenc. M’explica que mentre el propofol m’adormia, els vaig dir a tots: "Bé. Me’n vaig a les Maldives". Quines coses té la ment en associació ambl’anestèsia. Ja conscient, vaig recuperant el meu estat natural i m’autoritzen que, a poc a poc, em vesteixi i marxi. Camino encara una mica confús per un passadís de l’hospital quan una senyora d’avançada edat es creua amb mi i em diu: “¡Escolta! ¿Ets el de La Trinca?” Jo, mig trontollant, li dic que sí. I em felicita per la Creu de Sant Jordi.