Covards

Ha de ser un dolor inabastable. Resulta impossible posar-se a la pell de la família de la Verónica, la jove de 32 anys que aquesta setmana s’ha suïcidat a Madrid després que es difongués a la seva empresa, entre els seus companys, un vídeo de contingut sexual. Un exercici d’empatia que segurament intenten fer els que hi van conviure amb respecte a la feina i ara poden mantenir el cap alt davant el que ha passat.

Per contra, no sabem quants són els que ara abaixen la mirada. No coneixem els seus noms. Intuïm que ara guarden silenci per tapar la covardia dels seus actes. Suposem que per ells tot va ser una broma i ara es debaten entre l’estupefacció i la vergonya. Potser pensaran que aquells comentaris eren una cosa habitual. Que els missatges masclistes formaven i formen part de la seva pauta de comportament quotidià. Van pensar que no n’hi havia per tant. Al cap i a la fi es van limitar a fer el que fan altres. Van rebre el vídeo. El van veure. El van comentar. El van reenviar. El van tornar a comentar. I a fer una altra cosa. Fins que la realitat els va despertar diumenge passat en forma d’un cos mort. El de la Verónica. El de la seva companya, mare d’un nadó d’un any i un altre de quatre. El d’aquesta noia amb qui es creuaven cada dia. El cos ara sense vida d’aquesta dona sobre qui van fer desenes de comentaris grollers.

Notícies relacionades

En llibertat l'exparella de la dona que es va suïcidar després de difondre's el seu vídeo sexual

Una dona se suïcida després de difondre's un vídeo sexual seu entre els seus companys de feina

No era cap desconeguda. Sabien que aquestes rialles i mirades fastigoses li arribarien. Però els va ser igual. No n’hi havia per tant. "Només" estaven reenviant d’un telèfon o a un altre un vídeo que podria destrossar-li la vida a qualsevol. Ara la "broma" s’està investigant-se al jutjat número 5 d’Alcalá de Henares. He llegit que el vídeo va arribar a un xat on hi havia més de 20 persones. Tots companys de la Verónica. D’aquí es va poder difondre a unes altres 200 persones del mateix entorn. Quina “broma”. Els covards que van veure, van comentar i van reenviar les imatges segurament hauran d’explicar-ho davant un jutge perquè des del 2015 existeix un delicte anomenat descobriment i revelació de secrets a l’article 197.7 del Codi Penal.

Veurem si aleshores són tan valents com davant la pantalla dels seus telèfons mòbils. La Verónica va estar dies aguantant la pressió de saber-se denigrada a l’empresa en què també treballen el seu marit i altres familiars. Les teves accions et defineixen. Pots estar entre els que mai veurien un vídeo com aquest ni el reenviarien o els que pensen que “no n’hi ha per tant”. Tu decideixes.