LA RODA

La conga a l'Everest

La societat postindustrial representa l'època de l'amuntegament i l'excés

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48286263 this handout photo taken on may 22  2019 and released by cli190523175107

zentauroepp48286263 this handout photo taken on may 22 2019 and released by cli190523175107 / HANDOUT

Haureu vist la imatge desconcertant d’una rècula d’alpinistes en l’intent d’arribar al cim de l’Everest, l’un darrere de l’altre, com si estiguessin ballant la conga. La fotografia és del 23 de maig; la va fer Nirmal Purja, un experimentat escalador nepalès que, en vista de l’embús, i conscient que, a 8.000 metres d’altura, el cervell s’emmandreix com un cotó amarat en èter, es va posar a ordenar el caos perquè la cresta no s’acabés convertint en una ratera mortal.

Alguns muntanyencs, no obstant, van morir en l’intent. La laxitud en la concessió de permisos d’escalada, l’abaratiment sense escrúpols de les expedicions i l’‘ego trip’ del «jo hi vaig ser» han acabat per convertir l’Everest en una espècie de Mac Disneylandia, quan, al principi del principi, coronar el sostre del món, la proesa de sobreviure en un infern de gel, estava reservada únicament als millors. La lluita d’un grapat d’homes sols.

Empentes i cops de colze

Notícies relacionades

Mentrestant, el Museu del Louvre va haver de tancar aquest dilluns per la vaga dels vigilants de seguretat, esgotats de coordinar dia rere dia una aglomeració impossible de turistes. La sala on s’exhibeix ‘La Gioconda’ rep la bogeria de 20.000 visites al dia. ¿Quin sentit té contemplar-la entre empentes i cops de colze? És probable, a més, que ‘La Mona Lisa’ amb prou feines s’entrevegi de refiló i a través de la pantalla d’algun mòbil més alt que el propi. Per descomptat, tothom té dret a disfrutar de l’art, però sembla que ja no es tracta d’una experiència enriquidora de fora cap a dins, sinó al revés: l’important és instagramejar-la. L’amuntegament resta profunditat.       

La societat postindustrial representa l’època de l’amuntegament i l’excés, dels oceans devorats per tones de plàstic, de la proliferació d’escombraries a les xarxes, de la mentida transformada en postveritat política. Mentre el ciutadà, aclaparat i sense brúixola, va ballant al son que millor li toquen, «la conga de Jaruco ahí viene arrollando». 

Temes:

Turisme Everest