¿Quants Governs hi ha?

Fa un any comentàvem en aquest espai els diferents tipus de diàleg i les accepcions que recull el diccionari i que es van veure en la reunió anual que el Cercle d’Economia fa a Sitges. El risc de passar del diàleg de sords (aquell en què els interlocutors no es paren atenció) al de besucs (aquella conversa que no té lògica) no sembla haver-se superat.

En la 35a Reunió del Cercle d’Economia durant aquests últims dies, 12 mesos després d’aquelles reflexions, les coses no semblen haver millorat gaire. Però es consolida la idea que no n’hi ha un sinó almenys dos Governs. Un d’enrocat i l’altre que almenys aparenta més ganes de desembussar el conflicte.

El president del Cercle, Juan José Brugera, va posar els elements perquè el president Quim Torra anunciés alguna mesura o alguna cosa relacionada amb “el govern de les coses”. Durant el seu discurs d’obertura, Brugera va afirmar que “l’orientació, sovint única, al conflicte polític ens porta a debilitar aquella acció de govern en qüestions que afecten el dia a dia de la ciutadania” i va reclamar prioritzar la gestió.

Però el Molt Honorable, a la seva, sense un indici de canvi. ¿Diàleg? Més aviat superposició de monòlegs perquè amb prou feines va donar resposta a les preguntes concretes que li van fer. I no només això, sinó que Torra va reclamar a l’empresariat que reclami “aquí i a Madrid, radicalitat democràtica” i la celebració d’un referèndum. Molt demanar a uns assistents esgotats de tant discurs èpic. De fet, l’auditori estava menys freqüentat que en altres ocasions.

Menys frustració va provocar el vicepresident Pere Aragonès, més contemporitzador. Sense renunciar a les seves idees va reclamar al PSOE que abandoni l’“immobilisme” i recuperi la declaració de Pedralbes de desembre passat, el primer acord de caràcter polític per provar de resoldre el conflicte, com a element per al diàleg. I també va admetre que cal recuperar seus socials d’empreses que van marxar amb el referèndum de l’1-O. Fins i tot va deixar entreveure la possibilitat d’alguna iniciativa en aquest sentit. Seria una manera, va dir, de “contribuir i mantenir el prestigi i la reputació de l’economia catalana”.

Aquest missatge va permetre al president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, proposar una solució. Va defensar que el Govern i, en concret, el president, al qual va assegurar haver-l’hi transmès en més d’una ocasió, “faci una declaració formal i inequívoca descartant accions que contravinguin l’ordenament jurídic i que no siguin acordades amb l’Estat”.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Segons el seu parer, aquest seria un gest essencial per promoure el retorn de les empreses que van abandonar Catalunya davant de la inseguretat jurídica que es va generar a partir del setembre del 2017. ¿Faran cas a la seva proposta? ¿Quin dels dos Governs prendrà la iniciativa?