Si guanya Netanyahu, perd Israel

Afirmar que a Benjamin Netanyahu –'Bibi El mag' com l’anomenen els seus fidels– se li han assecat els superpoders seria prematur i exagerat. No ha aconseguit formar govern dins del temps que estipula la llei; es tracta d’un revés polític majúscul que obliga a una repetició electoral el 17 de setembre, però no és mort. Pot tornar a guanyar.

El seu partit va preparar a última hora un esborrany de llei, anomenada d’immunitat, que protegeix els diputats de la persecució de la justícia. Es tracta d’un text trampa dissenyat per blindar Netanyahu davant els casos de corrupció que amenacen la seva carrera. Tot i que ja no ho poden aprovar, ho intentaran al setembre, abans que el fiscal decideixi el seu processament formal. Desenes de milers de persones van sortir als carrers de Tel Aviv per denunciar la cacicada.

Entrem en un període de provisionalitat perillós amb alguns fronts oberts. L’Iran és el més important. La primera víctima de la repetició electoral serà el pla de pau amb els palestins dissenyat per Donald Trump, del qual només es coneix la propaganda. Amb un primer ministre en funcions no s’han d’esperar grans decisions. L’única certesa és que els palestins seran els perdedors d’una partida que es juga en el seu nom sense que comptin les seves opinions.

Qüestió d’egos

Després de la clatellada, arriba la retòrica incendiària, la recerca d’un culpable, un camp en el qual Netanyahu se sent feliç. Culpa Avigdor Lieberman –exsoci (va ser ministre de Defensa) i tan ultra com ell– de la impossibilitat d’aconseguir la majoria parlamentària (61 diputats). L’acusa de deixar-se portar per l’ego, i ho diu ell que en té més que Trump i Salvini junts.

La clau de la ruptura ha sigut el servei militar dels ortodoxos. Lieberman exigeix que el compleixin com els altres israelians. Els partits religiosos ho rebutgen. Per aconseguir aquests 61 diputats, Netanyahu els necessita tots dos. No és segur que les eleccions resolguin la disputa.

Perduda l’opció de formar Govern, ‘Bibi El mag’ va bloquejar la possibilitat que el president d’Israel encarregués formar gabinet al general retirat Benny Gantz, el segon més votat. Ha preferit repetir eleccions, refredar el pla de pau de Trump i llançar-se a una campanya que li permeti obtenir més escons. Tornarà a agitar el perill nuclear iranià i aprofitarà qualsevol malaptesa de Hamas per llançar atacs sobre Gaza. L’enemic exterior és l’aliat.

Expert manipulador

Netanyahu és un expert a manipular emocions, pors i memòries, tres dels pilars de l’Israel actual sotmès a una permanent agitació nacionalista, que no s’allunya de les que es viuen als EUA i a Europa amb l’eclosió de les extremes dretes xenòfobes. No se’n diferencia perquè comparteix la seva visió. El paper d’estranger perillós que ‘ve a ocupar-nos’ l’exerceixen els palestins. La llei que reforça la judeitat d’Israel està dissenyada contra el 20% de la població, els palestins amb passaport israelià. Per a l’esquerra és un pas més cap a l’'apartheid’ com a forma d’Estat i un atemptat a l’essència d’Israel.

Les eleccions seran una oportunitat per al general Gantz, que va estar a punt de guanyar les anteriors. És un home popular que representa una opció de diàleg i pau. És l’oposat a Bibi, que acusa de ser un perill per a la seguretat d’Israel. L’articulista de l’'Haaretz' Anshel Pfeffer va demanar la substitució de Netanyahu al capdavant de Likud, “un assumpte transcendental per salvar la democràcia a Israel”.

No serà senzill que Gantz aconsegueixi acords amb altres partits després del 17 de setembre, per teixir una majoria absoluta en un Parlament tan fragmentat. El bloc de centreesquerra el té pitjor que el de dreta i ultradreta. Els partits frontissa semblen cosa del passat.

El temps apressa

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Escoltarem més propostes ultranacionalistes, com la promesa d’annexionar-se el 80% de Cisjordània. ‘Bibi El mag’ té pressa, és conscient que al seu amic Trump li queden menys de dos anys a la Casa Blanca i que qualsevol president demòcrata li pararà els peus. Una recent enquesta de Gallup mostra que només el 18% dels votants demòcrates tenen una bona opinió de l’actual primer ministre israelià, davant el 65% dels republicans.

Després del fracàs de formar govern, Netanyahu va aparèixer a la televisió israeliana amb un mapa del seu país firmat per Trump i amb una fletxa apuntant els Alts del Golan, un territori sirià annexionat per Israel amb permís nord-americà en contra de les resolucions de l’ONU. Al costat de la data, una paraula en anglès: Nice. Sembla un joc de nens egocèntrics mal criats, i potser ho són tots dos, però tenen armes nuclears, nul·la capacitat d’empatia i zero tolerància a la crítica.