¿Acabar amb la precarització o recaptar més?

Amb l’entrada en vigor del reial decret llei 8/2019 de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral, em pregunto si no anem en contra d’una organització de la feina més moderna. Soc partidari de la flexibilitat, de buscar fórmules que serveixin per combinar conciliació i productivitat que no siguin un perjudici econòmic per a l’empresari. Una mesura a prendre en aquests moments podria ser la creació d’unes 'bosses d’hores’ que permetin més flexibilitat respecte a aquest control diari.

Però què diu el Govern: "La realització d’un temps de treball superior a la jornada laboral legal o convencionalment establerta incideix de manera substancial en la precarització del mercat de treball, a l’afectar dos elements essencials de la relació laboral, el temps de treball, amb rellevant influència en la vida personal de la persona treballadora al dificultar la conciliació familiar, i el salari. I també incideix en les cotitzacions de Seguretat Social, minvades al no cotitzar-se pel salari que correspondria a la jornada realitzada".

Es parla de precarització i de falta de cotització. En el mercat de treball, la precarització és la inseguretat, la incertesa i la falta de garantia de condicions socioeconòmiques mínimes i suficients per a una supervivència digna que afecta els treballadors i repercuteix en el seu entorn familiar i social. Aquí ho deixo.

Ara entrem en la cotització d’aquelles hores de més. Les hores extres que faci un treballador cotitzaran. No obstant, a efectes de possibles prestacions per incapacitat temporal de l’afectat, no es computen en la base de cotització per contingències comunes, sinó que només afecten la base de cotització per contingències professionals. És a dir, si el treballador cau en situació d’incapacitat temporal, les hores extres només afectaran la quantia de la prestació si aquesta situació deriva de contingències professionals, el que coneixem com a accident de treball o malaltia professional. Les hores extraordinàries no seran tingudes en compte per a l’atur ni per a la jubilació, incapacitat i mort i supervivència (prestacions de viduïtat, orfandat, auxili per defunció, pensió i subsidi en favor de familiars) situacions de maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs i durant la lactància natural.

En resum, la remuneració que obtinguin els treballadors en conceptes d’hores extraordinàries, si n’hi hagués, estarà subjecta a una cotització addicional, destinada a incrementar els recursos generals del sistema de la Seguretat Social, per tant, té un efecte clarament recaptatori.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tal com també planteja el decret, una de les circumstàncies que han incidit en els problemes del control de la jornada per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com en les dificultats de reclamació per part de les persones treballadores afectades per aquesta extralimitació horària i que, a la fi, ha facilitat la realització de jornades superiors a les legalment establertes o convencionalment pactades, ha sigut l’absència a l’Estatut dels Treballadors d’una obligació clara per part de l’empresa del registre de la jornada que realitzen les persones treballadores.

Així que si vostè pensava erradicar els efectes negatius del pur presencialisme en termes de productivitat i estava implantant el teletreball o horaris menys rígids d’entrada i sortida de l’oficina, ho podrà fer però haurà de portar el registre detallat.  No sé si realment es complirà amb l’objectiu d’eliminar la precarietat laboral però estic segur que Inspecció de Treball i Seguretat Social ja no tindrà cap dificultat a aixecar actes d’infracció i complir el seu objectiu recaptatori.