La gran oblidada del debat polític (part 2)

Continuem desgranant aquí, després de la primera part d’aquest article, les diverses causes responsables de la degradació que pateix la sanitat pública. Sense pretendre ser exhaustiu, també es planteja la necessitat de realitzar canvis en el sistema sanitari que s’adaptin a la nova realitat social i sanitària del nostre temps i que en aquest procés hi hagi més implicació de la ciutadania.     

5) Precarietat i nombre insuficient de professionals:  Una altra manera d’augmentar el flux de pacients del sistema sanitari públic al privat és a través d’una reducció del nombre de professionals, la precarietat dels llocs de treball i el mantenir salaris molt per sota d’altres països del nostre entorn. Espanya és un dels països europeus amb una taxa d’infermeria més baixos i amb 5,5% d’infermeres per cada 1.000 habitants i està molt per sota de la mitjana UE de 8,8%, la qual cosa ens situa al lloc 24 de 28 països. La taxa de metges és de 3,8% per 1.000 habitants, una mica superior a la mitjana europea de 3,4%. No obstant, la distribució de metges és inadequada: gairebé el 60% treballa en hospitals mentre que tan sols el 27% ho fan en l’atenció primària, cosa que debilita el seu paper fonamental i obliga a atendre els pacients majoritàriament en centres hospitalaris. A això s’hi afegeix la inestabilitat dels contractes i una escassetat salarial que contribueixen a unes pèssimes condicions de treball i que els professionals es plantegin emigrar.

6) Falta d’actualització tecnològica als centres públics: La falta d’inversió i renovació a nous equips de diagnòstic i tractament als centres públics en els últims anys està conduint a una situació de desavantatge davant empreses del sector privat dotades de tecnologia avançada.

7) Postergació dels professionals i treballadors del sistema públic que defensen una sanitat pública efectiva i eficient: Una altra manera de contribuir al deteriorament de la sanitat pública en favor del sector privat ha sigut el nomenament partidista de gestors i administradors públics ideològicament implicats en la deriva neoliberal i els seus interessos mercantils privats. Això ha comportat un menyspreu de les pràctiques basades en l’efectivitat o eficiència, i fins i tot la destrucció de la planificació i sistematització proposada per professionals implicats en els valors d’un servei públic just i sostenible, que per la seva defensa del caràcter públic poden veure’s degradats o penalitzats.  

L’esperança de vida mitjana de la població ha augmentat de forma progressiva i l’envelliment  de la societat representa un gran repte per als sistemes sanitaris, ja que la despesa sanitària per càpita augmenta ràpidament amb l’edat. A Espanya, les persones de més de 65 anys representen el 18,7% de la població i, d’ells, gairebé un terç tenen més de 80 anys, i les projeccions de població de l’ONU per al 2060 són que la població de més de 65 anys superarà el 27,3% als països desenvolupats. A l’envelliment de la població s’hi associa un increment de la prevalença de les malalties cròniques, amb el conseqüent augment de l’atenció sanitària. Aquesta nova realitat social i sanitària obliga a realitzar canvis substancials dels sistemes sanitaris.

Notícies relacionades

La sanitat s'ha de reconvertir per atendre els malalts crònics

Marea Blanca de Catalunya s'afegeix a la mobilització estatal contra les llistes d'espera

El gran deteriorament patit per la sanitat pública durant l’última dècada, conseqüència de l’aplicació de polítiques neoliberals, obliga a un debat públic obert que permeti a la ciutadania conèixer el tipus de polítiques sanitàries proposades i les seves conseqüències perquè puguin fer una elecció fonamentada, també a l’hora d’emetre el vot. És un deure dels partits polítics descriure amb precisió quines mesures adoptaran a curt, mitjà i llarg termini en sanitat perquè els ciutadans puguin comptar amb un sistema sanitari públic modern que vetlli per la salut de tota la població. No obstant, és alarmant que, malgrat la importància i preocupació manifestes per la salut i la sanitat, les referències a aquestes durant les recents campanyes electorals han sigut mínimes i amb una inacceptable falta de precisió quant a les mesures a adoptar.

La paupèrrima situació sanitària necessita respostes clares i efectives. Així doncs, volem fer una crida a tots els polítics perquè la salut i la sanitat entrin a formar part central del debat polític i social i que s’abordin els reptes sanitaris que presenta la societat del segle XXI.