¿Salvar el món o dominar-lo? El dilema del talent amb escrúpols

Deixar una feina per principis és complicat. Segurament haureu treballat en llocs on alguna cosa grinyolava. Les condicions, la gestió o, fins i tot, la mateixa activitat potser no van ser del tot ètiques. Si es fan molt malament i ens ho podem permetre, podem baixar del carro i anar-nos-en a aportar a un altre costat. Potser donarem les gràcies per tot i intentarem anar-nos-en bé, perquè la vida fa molt voltes i mai se sap. Però ¿què passa quan el nostre treball i el nostre salari són a canvi d’alimentar una maquinària que menysprea els drets humans o les llibertats civils? ¿Hem de separar el nostre treball de la part de responsabilitat sobre les repercussions que la maquinària porta? ¿Fins on preval la carrera individual i on ha de començar la defensa del bé col·lectiu? Hi hauria una llarga llista de preguntes i segurament poques respostes.

Fa uns dies vam viure un altre episodi en què Facebook guanyava enemics públics. Chris Hughes, que va participar en el naixement de la xarxa social, va fer una crida oberta en què interpel·lava legisladors i govern perquè divideixin la companyia. Va publicar un article extens a ‘The New York Times’ en què repassava la seva etapa com a cofundador i persona de confiança de Zuckerberg, i en què explicava els perills del monopoli i per què fa falta desmuntar-lo. Potser és molta casualitat que alci la veu quan la senadora Elizabeth Warren està fent campanya justament contra els gegants tecnològics. Deixant de banda les motivacions de Hughes –oportunistes, altruistes o una mica de totes dues, qui ho sap–, la súplica perquè algú li pari els peus a Zuckerberg suggereix un intens debat sobre les fronteres entre ètica empresarial i la responsabilitat personal.

Un monstre que amenaça la democràcia

Podríem dir que Hughes se suma a la llista d’'informadors’ un any després de la filtració de Christopher Wylie, un dels creadors de l’empresa Cambridge Analytica. Wylie va deixar el món estupefacte el març del 2018 a l’explicar com havien manufacturat la victòria de Trump i decantat la balança a favor del 'brexit'. Una companyia que ell mateix havia creat i per la qual llavors sentia vergonya i horror: era còmplice d’un monstre que amenaça les bases de la democràcia. Una barreja entre la pèrdua de control i la necessitat d’explicar al món el que sabia el van portar a 'The Guardian'. Carole Cadwalladr, la periodista que va cobrir el cas i en va fer un intens seguiment, va estar fa poc en una TED Talk davant directius i fundadors de xarxes socials, amb la intenció de mirar-los als ulls i apel·lar a aquesta responsabilitat ignorada –o perduda, si alguna vegada la van tenir–.

No deu ser fàcil programar alguna cosa des del teu ordinador i entendre que aquesta línia de codi és més poderosa que l’aleteig de la papallona que provoca huracans. Deu ser molt difícil pensar en les implicacions socials quan tens inversors cobdiciosos de xifres eternes o quan els mantres que inunden la teva oficina (i tota la vall) són “créixer, créixer i créixer” per dominar el món. Realment deu ser complicat comprendre que, encara que estudiessis enginyeria informàtica, ara ets arquitecte social, perquè el que estàs programant és una funcionalitat que suscita comportaments humans o n’amplifica alguns que ja existeixen. Per molt que costi traçar línies vermelles des d’aquesta cadira, socialment no ens ho podem permetre. Usuaris i consumidors podem fer pressió des del nostre paper, però hi ha coses que només saps si ets dins.

El cost social del silenci

Notícies relacionades

Un fundador de Facebook demana desmantellar el grup

Les cinc claus de l'escàndol de Cambridge Analytica

I aquí entren en joc els equips, còmplices cap a dins però també cap a fora. Si deixar una feina costa, aixecar la llebre encara més. Per a la majoria, el cost social del silenci supera les repercussions professionals de la deslleialtat, especialment si es fa en solitari. ¿Potser en companyia seria millor? I torno al novembre, quan empleats de Google van publicar una carta oberta contra Dragonfly, un projecte que estava a punt de convertir el cercador en instrument de la censura xinesa. Una de les proclames deia que havien entrat a l’empresa per la seva visió sobre la llibertat i la seva posició contra el monitoratge de la República Popular. Tornem als principis. La carta la van redactar nou i la van firmar milers, a més de comptar amb el recolzament d’Amnistia Internacional. I va tenir efecte: Google va parar el projecte, almenys temporalment.

Sota imperatius com la creativitat o la innovació, es crea una falsa sensació que qualsevol cosa val. Per això em sembla més important que mai el talent valent i amb escrúpols.