IDEES
Rotterdam, capital
zentauroepp36414047 cornella 26 11 2016 cara a cara entre marc marginedas y la 190604162035 /
"Tots els escriptors són del país de l’Exili", va dir l’altre dia Ahmed Aboutaleb, alcalde d’ascendència berber de la ciutat de Rotterdam, en l’obertura de l’assemblea de la xarxa ICORN de ciutats refugi. A la sala hi havia poetes com Fatemeh Ekthesari, que no pot tornar a casa seva a l’Iran i amb qui vaig compartir una lectura fa un any a Palma. També, escriptors d’un país que es vol europeu, Turquia, on el govern utilitza funcionaris públics per investigar novel·listes incòmodes com Elif Shafak. A més d’haver empresonat i dirigit cap a l’exili periodistes com Can Dündar, que recentment explicava a Vicent Partal com el fet d’escriure li va salvar la vida a la presó (això i el record de Cervantes, no es perdin l’entrevista). El PEN Català forma part de la ICORN des del 2006, i actualment ha acollit a Barcelona el periodista hondureny Milthon Robles.
Fa poc un reconegut escriptor i periodista barceloní es burlava en un mitjà digital de la feina del PEN, com d’altres ho fan d’Amnistia Internacional, d’Open Arms o, aquests dies, de les Nacions Unides. Jo, què volen que els digui, segueixo en el sector humil i tossut dels que creuen que el paper d’aquestes organitzacions és capital. De la mateixa manera que Rotterdam no és la capital d’Holanda però és una ciutat clau per a Holanda, la llibertat d’expressió i el respecte dels drets no són per si mateix literatura, però són claus per a la literatura.
A l’Iran, Turquia, Holanda o Espanya, a molts no ens preocupa l’exili d’un raper o l’empresonament d’escriptors i dirigents de la societat civil perquè compartim les seves idees o el gust pel rap: ens preocupen perquè qüestionen l’essència de la democràcia, que té a veure amb el respecte a la diferència i amb la llibertat d’expressió. Aquest és, des del 1922, un dels nuclis fonamentals de l’activitat del PEN a tot el món, i això és el que hauria de preocupar –l’únic que ens hauria de preocupar al país de Cervantes i al de Mercè Rodoreda tant als militants del legalisme estatal (que a més en aquest cas té tots els ressorts del poder) com als del processime irredempt.
