Ermitans tecnològics

És freqüent mirar amb pànic la palla a l’ull aliè i escandalitzar-nos. Gairebé és el que ens passa avui quan contemplem, amb estupor i gairebé mofa els anacoretes moderns, cenobites i ermitans, que estan emparats per la tecnologia com a mitjà de supervivència i religió. Si abans es recloïen en coves i muntanyes, ara es fa en la solitud més escabrosa, la que hi ha “en el desierto de gente” que cantaven Los Rodríguez, i que se circumscriu a les urbs més poblades del planeta.

Els ‘hikikomoris’ japonesos van cridar l’atenció sobre un fenomen que s’estén silenciosament i de manera exponencial a les societats més acomodades, pel que fa a l’accés a les tecnologies de la comunicació i la informació i, s’ha de reconèixer, la garantia de supervivència fisiològica que no exigeix la implicació del temps personal per aconseguir queviures. Si es vincula a un trastorn evitatiu i a la intolerància a la frustració, és fàcil reconèixer-lo en l’empara que les xarxes socials i plataformes de contacte ofereixen per eludir el rebuig i projectar els anhels, desitjos i carències en àlies o avatars que tinguin les qualitats idealitzades per a l’usuari.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així, resulta molt més agradable i menys decebedor dedicar diverses hores al dia a xatejar imbuïts en la pell de 'quixots’ i 'dulcineas' i, segons com vagin les coses, no contestar com a resposta a tall de bloqueig –ja se sap, les reaccions instintives a l’estrès: fugida, atac o evitació–, posar excuses en comptes d’afrontar (no ets tu, soc jo) o convertir-se en un ‘troll’ perseguidor, moltes vegades emparat amb l’anonimat. I ja no dic, si en mode venjança, un comença a difondre vídeos o 'fakes' sense ser conscient de la gravetat de les possibles conseqüències, com hem viscut recentment.

La majoria dels nens d’avui prefereixen la tauleta, els videojocs o el mòbil abans que jugar amb la colla, perdent-se etapes clau d’aprenentatge per a l’establiment de les relacions humanes. Amb els nostres precedents, no costa massa imaginar-se el futur.