De Madrid al cel
undefined41390748 madrid 21 12 2017 declaraciones sobre los resultados de las190526204928
Madrid, sempre Madrid. Sembla com si les eleccions no valguessin, com si tot hagués de passar una revàlida de la capital. No vull treure importància als governs municipal i regional de la capital, però hi ha vida més enllà de Madrid. Els ciutadans han parlat, fa molt poc, i de forma insistent han dit algunes coses que no haurien de repetir: el centralisme no té futur; la ultradreta és un 'spin off' de la dreta espanyola de sempre, la franquista; convé, ara, un govern progressista, o uns 'Roma locuta causa finita', però no: Madrid, com Maria Cristina, ens vol governar .
Tot l’Estat a compte del que decideixin a Madrid, de com es componguin. Entre la dreta alimentària i l’esquerra dissolvent. Tenir el poder a Madrid és la garantia que les dretes, àmpliament derrotades gairebé a tot arreu, puguin continuar respirant i, fins i tot, diuen, exercir l’oposició a la voluntat general expressada per tots els racons de l’Estat de manera majoritària.
En realitat, tot l’embolic de la capital és la caixa de resistència dels perdedors, el PP i Ciutadans, desposseïts de les seves aspiracions de poder i escassament representatius, per no dir gens, als territoris més rellevants políticament i econòmicament de l’Estat, és a dir, Catalunya i País Basc. Però no tenen complexos a esquitxar tot el món exterior o interior. Com deia un vell mestre: el poder pensa que Espanya comença a La Castellana i s’acaba, a tot estirar, a Principe Pío.
Aquí tenim l’exemple d’Andalusia, on l’extrema dreta va prendre carta de naturalesa. Vox diu que no votaran els pressupostos d’Andalusia. No s’ho creguin. Els dirigents andalusos són els capellans de poble de tot això. Igual que el govern d’Andalusia es va decidir a Madrid, ara, els seus pressupostos es decidiran de la mateixa forma i en el mateix fòrum.
Está en joc Navarra, Aragó, Barcelona, Castella i Lleó... però, 'Madrid First'. L’extrema dreta no té cap intenció de dinamitar Andalusia, no perquè li importi sinó perquè li importa un rave. És només la seva moneda de canvi per seguir apareixent. I de passada, sotjar la dreta. Els capellans de poble d’Andalusia es conformen amb donar missa tots els dies i recollir el raspall. No acaben d’entendre que no hi ha tornada al centralisme. Ho pagaran.
Tot és orgànic i perquè els òrgans funcionin el primer és menjar. Ciutadans, pendent que les seves vel·leïtats amb la ultradreta no atreguin conseqüències indesitjades dins i fora. El PP, pendent que alguna cosa assisteixi Pablo Casado. Madrid bé val una missa i una taula. Alberto Núñez Feijóo, ja desproveït del títol d¡ 'El desitjat’, ha reafirmat la seva convicció del dret a governar de les llistes més votades, fent un notable malabarisme amb les aproximacions a Vox. S’haurà de veure a cada territori, diu. ¿Ignora qui va guanyar a Madrid? Diu més, Andalusia és un “model raonable”. Raonable governar amb l’extrema dreta contra la llista més votada, el PSOE. Difícil raonar i menjar. Vox imprimirà, sí o sí, la seva empremta en els Acords de Madrid. I de Madrid, ja se sap, al cel.
