Sobredosi electoral a Israel

Els votants israelians hauran d’acudir novament a les urnes el pròxim 17 de setembre. Benjamin Netanyahu, que el pròxim mes es convertirà en el primer ministre més longeu de la història d’Israel, no ha aconseguit reeditar la coalició governant i, per tant, haurà de jugar-se el tot pel tot per aconseguir conservar el poder en uns nous comicis. La gota que ha fet vessar el got ha sigut la pretensió del seu antic aliat Avigdor Liberman, líder del partit laic Israel Casa Nostra, que els ultraortodoxos ‘haredim’ (literalment, ‘els temorosos de Déu’) es vegin forçats a realitzar els tres anys de servei militar obligatori i no puguin substituir-los pels estudis talmúdics, tal com feien fins ara. Aquesta demanda, qualificada d’oportunista per alguns i vista com un intent de preservar la laïcitat de l’Estat per d’altres, ha suscitat la ira dels partits religiosos, indispensables per garantir la governabilitat d’Israel.

Netanyahu no tindrà gens fàcil revalidar la seva victòria de les eleccions de l’abril, en les quals el Likud va obtenir 35 escons: el seu millor resultat electoral en els últims 15 anys. El fet que el seu històric rival, el Partit Laborista, quedés condemnat a la irrellevància a l’obtenir tan sols sis escons, els pitjors resultats de la seva història, sens dubte va fer la victòria molt més dolça. Ara haurà de fer front no només a un procés judicial per corrupció i abús de poder que amenaça de posar punt final a la seva carrera política, sinó també a l’embafament de l’electorat, que reprova els seus intents per aprovar una llei d’immunitat que el blindi davant la justícia. La coalició Blau i Blanc, que ja va demostrar la seva capacitat de mobilització a l’obtenir 35 escons en les passades eleccions, podria aprofitar aquesta segona oportunitat que se li presenta per intentar aglutinar el vot de descontentament contra Netanyahu.

Passi el que passi en les eleccions del setembre, els palestins seran, una vegada més, els grans perdedors. La reelecció de Netanyahu implicaria el manteniment de la política actual, basada en la colonització intensiva de Cisjordània, el bloqueig de Gaza i la judaïtzació de Jerusalem Est. La situació fins i tot podria empitjorar en el cas que el mandatari aprofiti l’actual conjuntura per annexar els grans blocs d’assentaments on viuen mig milió de colons, com va prometre durant la passada campanya. Els dirigents de Blau i Blanc tampoc representen una esperança precisament, perquè la major part d’ells són alts caps de l’Exèrcit israelià aguerrits en les últimes ofensives contra Gaza. El general Benny Gantz, el seu líder, va dirigir el 2014 la campanya 'Marge protector', que va deixar 2.205 morts palestins (1.563 eren civils) davant les 71 víctimes israelianes (sis civils). Moshe Yaalon, un altre pes pesant de la coalició, va definir els palestins com “un càncer”.

Sintonia amb Trump

Notícies relacionades

Si guanya Netanyahu, perd Israel

Jared Kushner posa en dubte que els palestins es puguin governar

A la llarga precampanya electoral que ara comença, Netanyahu intentarà treure partit de la seva sintonia amb el president Donald Trump i el seu gendre Jared Kushner, un jueu ortodox a qui s’ha encarregat el dossier àrabo-israelià. La publicació del ‘pacte del segle’, en el qual fa dos anys que treballa, podria accelerar-se per intentar impulsar la candidatura de Netanyahu, perquè el projecte nord-americà recull, a ulls clucs, els postulats de la ‘pau econòmica’ del mandatari israelià: renúncia dels palestins al seu projecte nacional a canvi d’inversions provinents dels països del Golf.

Netanyahu també intentarà desplaçar l’atenció cap a l’Iran pressionant Trump perquè passi de les paraules als fets i llanci una ofensiva contra el país persa. Per fer-ho no només compta amb el recolzament dels falcons de l’Administració de Trump –John Bolton, el conseller de seguretat nacional, i Mike Pompeo, el secretari d’Estat–, sinó també amb el suport de dos pesos pesants a la regió: l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Els seus prínceps hereus –Mohamed bin Salman i Mohamed bin Zayed– són partidaris de crear un front comú amb Israel per plantar cara a l’Iran, que en els últims anys ha jugat intel·ligentment les seves cartes per estendre la seva influència regional. El que encara s’ha de veure és si, per aconseguir-ho, estaran disposats a normalitzar plenament les seves relacions amb el país hebreu i trair la causa palestina, que podria tenir un enorme cost polític i, fins i tot, arribar a costar-los la corona.