Els diners han substituït la pilota

El futbol es mou dins de la lògica de la societat especulativa moderna. Si fos una caserna, a la seva porta hi hauria el rètol 'Tot per la pasta' i no només pel que cobren les grans figures. Els aficionats han hagut de deixar enrere l’edat de la innocència perquè ha transcendit  –abans existia, se sabia, però era com un secret– que es compren partits, es manipulen resultats per a negociets amb les apostes esportives, i ves a saber si el VAR ha apujat o abaixat el preu de la carn d’àrbitre. O si hi ha una tarifa per als que xiulen i una altra per als que decideixen des de la sala de pantalles.

També han enxampat in fraganti directius internacionals dels que decideixen on es juguen les fases finals dels campionats. Hi ha, per descomptat, gent honrada, però menys del que semblava.

Fitxatges tot l’any

En contrast amb tot això, el futbol també té un mercat que sí que es publicita: la compravenda de jugadors. Sempre ha sigut un gran espectacle mediàtic. Abans, en l’edat de pedra de la comunicació, a l’arribar l’estiu s’iniciava una fabricació sistemàtica i intensiva de rumors sobre possibles fitxatges. Més que de mentir (gairebé ningú els creia) es tractava de distreure els aficionats els mesos sense partits. Ara ja no hi ha un calendari concret per a aquesta barreja de boles, somnis i veritats perquè els clubs fitxen totes les estacions de l’any malgrat que hi ha reglaments que ho prohibeixen.

El Barça va contractarDe Jong quan encara podia haver d’enfrontar-se en la Champions amb l’Ajax.  ¿Què hauria passat si...? I es poden crear altres situacions complicadíssimes. Un amic diu que el Barça va tancar fa temps (per segona vegada) el fitxatge de Griezmann i que ara es troba amb el problema que els socis no el volen i, a més, hi ha la possibilitat de gastar els diners que costa el francès per a una possible tornada de Neymar... 

Els fitxatges són moviments de diners blancs i negres, així com de comissions. Són, vaja, futbol en estat pur: és un mercat tan opac que ni tan sols els socis que són propietaris dels clubs saben què es paga i a qui es paga.

La Lliga, entre setmana

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El futbol d’alt nivell genera molts diners però alguns dels clubs més rics el volen esprémer encara més. Estiguin atents al projecte de la Superlliga Europea, una competició que disputarien bàsicament els equips més poderosos (que mai perdrien la plaça) juntamet amb altres equips de farciment que sí que descendirien si queden cuers. Volen que es jugui els dissabtes i diumenges, i desplaçar les lligues a dimecres i dijous.

La Premier, a qui li va molt bé com estan les coses, s’hi oposa i als equips espanyols hi ha divisió d’opinions. Al nostre país el que convindria seria reduir una mica la Primera Divisió (que va créixer tramposament perquè un any no baixessin a Segona Sevilla i Celta) i mantenir les competicions actuals. Però serà difícil impedir que es generi aquest altre negoci que portaria la retransmissió de partits entre clubs grans. El duel serà duríssim.