Verónica Martín i el dia a dia del maltractament

Diu un diari de la competència: «Segons les fonts consultades, el marit de Verónica Martín ha admès, penedit, que aquell dia va mantenir una forta discussió amb ella i que la va amenaçar de divorciar-se i treure-li la custòdia dels dos nens», després que la germana d’ell li hagués ensenyat el vídeo eròtic que corria per Iveco. Daniel va explicar aquesta versió al policia que es va presentar a casa de Verónica, i ell, al seu torn, me la va explicar a mi –i a altres persones que poden confirmar-ho.

Hem criticat fins a la sacietat la persona que va difondre el vídeo sexual de Verónica. Però ningú s’ha atrevit a criticar el marit de Verónica, ni a la incoherència que, després de l’esbronc i del posterior suïcidi, Daniel hagi penjat una fotografia de la família, al perfil que compartien a Facebook, amb les paraules «Que maca era».

Il·lícit moral, il·lícit penal

¿I per què ningú ha criticat el marit? Doncs perquè difondre un vídeo de Verónica sense el seu consentiment és delicte. Però muntar-li una bronca no ho és. El segon cas és un il·lícit moral, i el primer, un il·lícit penal. Per tant, encara que jo personalment pensi que el marit pot ser tan responsable de la mort com la persona que va difondre el vídeo, he de recalcar que aquesta és una opinió personal, i que l’anomenat “maltractament” de l’àmbit de la psicologia no es correspon amb el “maltractament” de l’àmbit jurídic.

Una dona es grava en un vídeo eròtic. Cinc anys després, l’amant el difon. És delicte de revelació de secrets. Altres persones el redifonen. Possible delicte de revelació de secrets, delicte contra la integritat moral. Alguns s’acosten al lloc de treball de Verónica i l’assenyalen entre rialletes mal dissimulades. Possible delicte d’assetjament laboral. La parella, que l’hauria de recolzar en aquesta situació, s’aprofita que Verónica està destrossada. La culpabilitza més encara i l’amenaça amb treure-li el que més s’estima: els seus fills. El legislador et dirà que la parella no ha comès cap delicte. El psicòleg sí que en dirà ‘maltractament’ encara que el legislador no ho vegi així. Però recordem que fins al 30 de març del 2015 tampoc s’hauria considerat delicte difondre un vídeo o una foto eròtica que t’haguessin enviat. 

L’educadora social Marina Marroquí recull en el seu compte de Twitter comportaments que no es consideren legalment maltractament però sí que ho són, i que els envien dones que els pateixen: Que et digui ‘petita’, ‘petitona’, ‘nena’, ‘nana’, ‘pallassa’, ‘ridícula’, ‘tonteta’...  i altres “apel·latius afectuosos” amb el mateix missatge: ets petita, inútil, feble i depens de mi. Que et cridi perquè netegis la casa quan marxa la teva família, que venia de visita (i ell, és clar, súper agradable i somrient), perquè diu que ho han deixat tot fet un fàstic, i així aconsegueix que no portis més familiars a casa.  Que et desapareguin telèfons de nois de l’agenda del mòbil i que, a més, et caigui una bronca si te n’adones, perquè diu que els volies contactar. Que t’amenaci amb suïcidar-se si el deixes perquè diu que sense tu la seva vida no té sentit. Que sempre aparegui al mateix lloc –quina casualitat!– on havies quedat amb les amigues. 

Jutjada, menystinguda...

Cap d’aquests actes es considera legalment com maltractament. I, no obstant, una dona que els pateix cada dia se sent jutjada, menystinguda, controlada... S’enfonsa i es deprimeix.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I mentre no diguem obertament que l’actitud del marit de Verónica és ‘maltractament psicològic’ legitimarem aquests comportaments i no sabrem ensenyar ningú a tenir relacions sanes.