Marc Gasol

Tots estaven fent salts al centre de la pista celebrant una heroica victòria amb una cistella en l’últim segon. Kawhi Leonard, perdent l’equilibri i gairebé caient cap enrere, llança la pilota, que vota tres o quatre vegades sobre el cèrcol i finalment entra. Els Toronto Raptors acaben d’aconseguir, amb aquests punts, entrar a la final de la Conferència Est de l’NBA.

Tots estan fent salts menys un. Les càmeres capten Marc Gasol abraçant un jugador de l’equip rival, els Sixers. Joel Embiid plora desconsolat i Marc l’envolta amb els seus braços. Es veu com li crida perquè, en meitat de la bullícia i la gresca, pugui sentir com el felicita per una gran temporada malgrat el que ha passat minuts abans. Li diu que té un gran futur i que tornarà a tenir l’oportunitat de demostrar el seu talent. Aquesta imatge és de fa poc més d’un mes i aquesta setmana Marc ha tornat a ser notícia, perquè el seu equip ha aconseguit guanyar la final i, per tant, un anell de l’NBA. Ho ha fet 10 anys després que el seu germà Pau aconseguís el primer dels dos que ja té.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les declaracions de Marc a l’acabar el partit confirmen que no només és un guanyador nat sinó que és una persona especial. No parla mai en primera persona, sempre esmenta el treball en equip i sempre té paraules de respecte i elogi per al rival vençut. Fins i tot després d’un dia tan dolç, parla del sofriment, de l’esforç i dels mals moments de la temporada davant els mitjans. Marc ha tancat un curs excepcional en l’àmbit professional, però jo em quedo amb aquell moment del juliol passat en què el vam veure en el seu estiu d’estrella participant en un rescat al mar Mediterrani amb Proactiva Open Arms.

I no es va quedar en aquella acció. Va estar present en la roda de premsa en la qual l’organització va denunciar l’omissió de socors en un rescat en el qual hi va haver diverses víctimes. Podia haver-se posat de perfil o haver triat paraules més suaus. Especialment, perquè la seva imatge al mar havia provocat que alguns el critiquessin. Però no es va acoquinar. Va recordar que va veure el cos d’un nen d’uns 3 o 4 anys. Va pensar que estava adormit. Estava mort. Va parlar de “ràbia i impotència”. “Això no pot quedar així”, va afegir. Per als qui tenim fills seguidors de l’NBA és una sort trobar jugadors com Marc Gasol que ensenyen com guanyar i, sobretot, com protegir als que sempre els toca perdre.