La vida a ratos

Per ser humorista no cal dedicar-se professionalment a l’humor. Chesterton ho era, i Cervantes i Marc Twain també, però gairebé ningú els definiria com a humoristes. El mateix li passa a un dels escriptors més interessants que hi ha ara mateix al món: Juan José Millás.

Acaba de publicar ‘La vida a ratos’, una novel·la en forma de diari. Quan els deia que Millás és un humorista, volia donar-los a entendre que aquest home em fa riure com ningú. A mi i a molts d’altres.

En aquest llibre explica esdeveniments que podria haver protagonitzat Woody Allen en alguna de les seves pel·lícules, i fins i tot en la vida real. Un matrimoni que viatja en seients diferents al tren perquè no s’estimen, i ho expliquen amb tremenda naturalitat i senzillesa.

Els escric això quan falten 10 minuts perquè presenti aquest llibre a La Casa del Llibre de Barcelona. Estic assegut amb un ordinador que amablement m’ha deixat una senyoreta, al dir-li jo, angoixat, que se m’havia oblidat enviar l’article d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

No obstant, els asseguro que tenia previst escriure sobre Millás de tota manera, però el meu oblit ha sigut un bon impuls per fer-ho.

En una de les entrades del diari de Millás, un fill li pregunta al seu pare si l’estima. El pare, espantat, li replica si no està clar l’amor que sent per ell. El pobre xaval li diu que no, que està molt clar. “És que si no ho tens clar”, li etziba el pare, “t’ho aclareixo amb un parell d’hòsties”. Llegir això sense riure és impossible.

Els deia allò de l’humor, i em sento una mica culpable per això, perquè intel·lectualment té poc prestigi. Si jo els dic: llegiu la novel·la de Millás perquè riuran, probablement pensaran que és una obra menor. Al cap i a la fi, riure és una cosa que es fa amb la tripa i no amb el cap. Però jo els asseguro que Juan José Millás fa riure amb tot el cos.

Miro a la dreta i Millás encara no ha arribat. El públic que el ve a veure comença a asseure’s a la sala que La Casa del Llibre ha habilitat per a l’ocasió. El gran escriptor arribarà ben aviat.

I jo, probablement, expliqui a aquesta gent que, per haver quedat amb ell aquesta tarda per preparar la presentació, havia oblidat completament escriure aquest article.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Llegiu i compreu el llibre de Millás. És humorista, sí, però com Chesterton.