Un any després de l''Aquarius'

L’acollida de l’‘Aquarius’ va situar l’acabat d’estrenar Govern de Pedro Sánchez en el centre del debat europeu de la migració. Una acció que va col·locar Europa davant el mirall de la seva pròpia essència. Una unió forjada en el respecte dels drets humans, la llibertat i la democràcia, però que en la gestió de la immigració s’ha tenyit de vergonya. La complexitat i la dimensió del problema no admet solucions fàcils ni ràpides. Ni es poden negar els conflictes que comporta l’acollida ni es pot cedir al xantatge de la ultradreta. Els populismes que es passegen per Europa només volen multiplicar el problema, sembrar la desconfiança en les institucions i dinamitar els valors democràtics de la Unió.

Un any després, els problemes segueixen sent-hi. Espanya va acollir de forma modèlica l’‘Aquarius’, però ni s’han retirat les concertines de les tanques, ni s’ha acabat amb les devolucions en calent, els problemes d’acollida amb els menors que arriben sols són evidents i el ministeri de Foment va retenir durant mesos dos barcos d’oenagés per no veure’s obligat a acollir els immigrants que rescatessin. La recepció de l’‘Aquarius’ va voler ser un crit d’alerta, un gest que frenés la deriva antiimmigració a la UE. Va tenir el seu efecte, però limitat. El govern de Sánchez ha posat més voluntat que solucions concretes en l’acollida, tot i que sí que s’han augmentat els recursos i millorat certs aspectes. El repte és important, i la gran partida és a Europa.