Meu i només meu

L’'agit-prop' processista afirma que Ada Colau ha arrabassat a Ernest Maragall l’alcaldia. Arrabassat com a sinònim de robat, desposseït. Recordo les paraules de Marta Ferrusola quan Pasqual Maragall (curiosos jocs del destí familiar) va ser investit president de la Generalitat i va acabar amb 23 anys de pujolisme: "És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats, perquè t’han robat".

La decisió de Colau és respectuosa amb els seus votants i coherent, només així podrà continuar treballant pel seu projecte de ciutat. També l’independentisme es va unir per continuar en el poder, malgrat que Inés Arrimadas va guanyar les eleccions al Parlament. Llavors, els entusiastes analistes no es van qüestionar la legitimitat del pacte. Aquest dilluns em preguntava quan Catalunya es va tornar boja. Són molts els moments que han exacerbat els ànims, però hi ha un escenari primigeni. Ferrusola ho va expressar a la perfecció. El nacionalisme català, com tots els nacionalismes, porta anys amb el contracte de propietat a la mà. Esgrimint-lo davant els colons, els botiflers... Són dècades de conflicte larvat. I així estem.