Dels pactes a l'obscè mercadeig d'alcaldies

M’ha semblat un espectacle vergonyós, ple de mentides i amb absència de transparència. Parlo de la cerimònia delspactes municipals que han oficiat les tres dretes, a tall de tràfec de municipis i mercadeig d’alcaldies, que els ha servit per assolir més quotes de poder. I ho han fet a costa de maltractar la democràcia, menyspreant el sentit de vot de bona part de la ciutadania al saltar-se'l pactant amb Vox. Tot i que Rivera no ho reconegui, com en el cas de Madrid que ha suposat la pèrdua de l’alcaldia per a l’admirada Manuela Carmena.

A Barcelona va saltar la sorpresa i Manuel Valls va provocar un impensable escenari de pactes creuats per evitar que Ernest Maragall sotmetés una ciutat oberta a l’estratègia de tensions partidistes, com va anunciar matusserament la nit del 26-M. Però res del succeït s’entendria sense la rebel·lia final del fitxatge estrella taronja, decidit a marcar distàncies amb l’estratègia de Ciutadans d’aliar-se amb els ultres, per mitjà de persona interposada. A la camaleònica i ambiciosa alcaldessa Ada Colau se li va obrir el cel i no va voler malgastar l’oportunitat de trencar la situació d’empat amb ERC per sumar el recolzament d’una singular majoria absoluta. Ho ha fet amb tres vots que va menysprear des de l’aparició de Valls i amb el PSC a qui va expulsar 'abans-d’ahir' del seu anterior govern jugant a congraciar-se amb les posicions secessionistes.

Millorar el mecanisme electoral

A Colau la legitimitat de l’alcaldia li ve d’on menys s’esperava i li suposarà arrossegar les seves contradiccions. A la resta d’Espanya, els pactes municipals es produeixen en un escenari polític nou per la gran fragmentació electoral. Després de la ressaca convé preguntar si els resultats es corresponen amb la voluntat ciutadana expressada a les urnes, si algunes alcaldies neixen legitimades i si el sistema democràtic en surt reforçat. El que ha passat mereix una reflexió en profunditat que va més enllà dels pactes del Front Nacional de les dretes que treuen el PSOE (sense oblidar a Carmena) en ciutats on havia guanyat. Perquè el sistema democràtic i el mecanisme electoral no són immutables i quan mostren carències o es fa més complex l’escenari a l’augmentar la concurrència de partits, l’esquerra ha d’estudiar com millorar-los. I fer-ho abans que puguin provocar més desafecció ciutadana cap a les institucions de proximitat.

Avui, les anàlisis ja no es poden limitar a les dades del 26-M, sinó que s’han d’estendre als resultats pràctics dels processos decisoris que han practicat alguns partits. El cert és que amb l’actual llei electoral 'deleguem en els partits’ l’elecció democràtica de les alcaldies. Però en la política de pactes alguns posen ciutats sobre la taula en un marc d’intercanvi d’alcaldies, com una cosa que sembla un mercadeig de poder.

Una reforma del model d’elecció de les alcaldies buscaria incentivar la participació ciutadana en les decisions de la institució més pròxima, reforçar la legitimitat i representativitat de l’alcalde, garantir la transparència d’acords davant dels mercadejos i la governabilitat de l’ajuntament. Qüestions que, a sol·licitud del Govern de Zapatero, ja va estudiar el Consell d’Estat en el seu informe del 2009 sobre possibles modificacions del règim electoral general. Abans, el desembre del 1998, el PSOE va presentar al Congrés una proposició de llei per canviar el model d’elecció de les alcaldies amb plena legitimitat constitucional. Va argumentar que es tractava de fer un pas més perquè la ciutadania recuperés la convicció que pot participar en les decisions i en el funcionament de les seves institucions més pròximes.

Notícies relacionades

El PP admet que al document de Vox es parla de regidories a Madrid

A pessics

La proposta del PSOE assenyalava que, un cop consolidats els partits i les institucions, era el moment de plantejarl’elecció directa d’alcalde per reforçar la seva legitimitat i representativitat. L’elecció directa de les alcaldies amb una segona votació entre les candidatures amb més recolzament en la primera –cosa que no exclou els acords entre partits– incorpora millores en la democràcia local i comportaria canvis en el règim jurídic dels ajuntaments que exigeixen un estudi rigorós i un ampli consens polític. En aquest procediment prioritza el criteri d’un sistema majoritari corregit davant del proporcional com a garantia de governabilitat a l’atorgar majoria absoluta de regidors a la llista de l’alcalde guanyador. Això obligaria a redefinir la figura de la moció de censura i a reforçar el paper d’impuls polític i de control a favor del ple o Parlament local.

*Diputat socialista per Guipúscoa. Exalcalde de Sant Sebastià.