Cap a una Europa intercultural

El passat 26 de maig es van celebrar les eleccions que han configurateleccions  el Parlament Europeu per a la legislatura 2019-2024. L’agenda d'aquestes eleccions ha estat marcada per l’ascens de l’extrema dreta, el replegament identitari i el rebuig a la immigració. Sense anar més lluny, hem sentit com alguns candidats afirmaven que la immigració és el dissolvent més greu de la Unió Europea. Se’ns dirà que han crescut menys de l’esperat, però pocs són massa. I el més greu és que afecten el posicionament de la resta, aprofundeixen en la crisi d’identitat política europea, sobretot, causada per la renúncia als seus valors fundacionals.

El resultat (o la causa) és que l’agenda política de la Unió Europea està obsessionada en una impermeabilitat impossible de fronteres i per a res ajuda els ciutadans a aprendre a viure en el món obert en el que estemmón obert. Pretendre l’aïllament humà del continent no aguanta la més simple prospectiva demogràfica: d’aquí al 2050, Europa perdrà uns 150 milions de persones en edat de treballar, mentre l’Àfrica en guanyarà prop de 750 milions. En aquest context, ¿saben quines són les previsions anuals de visats de treball? Poc més de 30.000 persones. ¿Realista? Gens ni mica.

Canvi de relat

I mentre tanquem els ulls a la realitat demogràfica i prediquem el perill de la barreja, ¿com és l’Europa d’avui? Amb quasi 40 milions de persones amb nacionalitat estrangera i 20 milions més que han adquirit una nacionalitat europea en els darrers anys. I creixent. És urgent que canviem el relat sobre la realitat migratòria que es fa a la ciutadania europea. És el moment en que Catalunya ha de fer sentir la seva veu i compartir la seva proposta de convivència amb Europa. Per això, el desembre de l’any passat vam reunir a Barcelona l’Assemblea Europea de Regions sota el lema 'Promoure la diversitat a les regions' (¡regions! poc que ens agrada el qualificatiu i prou que sabem que som nació, però aquesta és una de les lligues en què ens hem d’explicar), i vam començar un treball en xarxa que ara ha fet una nova passa, quan l’Assemblea de les Regions Europees acaba d’aprovar un nou posicionament en la matèria, liderat per Catalunya, titulat ‘Cap a una Europa intercultural’.

El posicionament emfatitza la necessitat de garantir la igualtat de drets i deures de tota la ciutadania contra les limitacions a drets fonamentals. Contra l’imaginari de la impossible (i indesitjable) societat homogènia, fem que el sentit de pertinença arribi a tot el món, coneixent i reconeixent la diversitat com un actiu. Contra la segregació, el desconeixement i el prejudici, defensem la interacció positiva entre tots els ciutadans, independentment del seu país d’origen, color de pell o conviccions. I per fer tot això cal, també, que l’agenda política s’apropi al terreny, a les persones, i reconegui el paper dels governs subestatals, que són els que, en molts Estats de la Unió, gestionen les polítiques claus del procés d’inclusió com son educació, treball, salut o afers socials.

Aliança de territoris

En aquest camí no estem sols. Comptem amb el suport, ara ja oficial, l’Assemblea de les Regions Europees, d’un grup de governs subestatals i amb la col·laboració fonamental del Consell d’Europa. Hem començat a treballar amb la perspectiva d’impulsar un canvi en l’agenda europea i, des dels territoris, anar construint una altra manera de fer Europa, des del reconeixement de la diversitat de les nostres societats, per la inclusió i la igualtat, fomentant l’intercanvi i la trobada entre tota la ciutadania.

Notícies relacionades

Mig miler d'alumnes de Sant Boi s'afegeixen a la celebració del Dia Mundial de les Persones Refugiades

Rafael Vilasanjuan: "Europa es va prendre la crisi dels refugiats com una invasió"

Crear una aliança de territoris europeus que vulguin implementar la interculturalitat com a eix vertebrador de les polítiques públiques, vol fer virar Europa de l’obsessió per la frontera a la construcció de la societat cohesionada, incrementar el nombre de ciutadans que es visquin la societat intercultural com un benefici i tornar a posar l’esperança en Europa com a garant de drets i llibertats. Com a continent refugi de la defensa dels drets humans. Com a continent que, també cal dir-ho, prepara la seva societat als reptes econòmics del futur. I avui, dia mundial de les persones refugiades, reivindiquem aquesta Europa on la defensa dels drets fonamentals, com el dret a ser acollit quan ets perseguit, ens retorni l’orgull de ser europeus i convidi tots els ciutadans, hagin nascut on hagin nascut, a sentir-se’n membres.

Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.