En defensa dels drets dels refugiats

L’actual onada de migracions –possiblement la més alta mai registrada en el món, després de la segona guerra mundial– té la seva base en les situacions de conflicte extrem procedents de l’Àfrica Occidental i Orient Mitjà (Síria i Afganistan) que han obligat, segons dades del darrer informe de l’ACNUR sobre ‘Tendències globals’, prop de 70,8 milions de persones a abandonar les seves llars per salvar les seves vides. Una xifra que representa la població que tenen països com Tailàndia o Turquia, i que indica que en el darrer any hi ha hagut 2,3 milions de persones més desplaçades fugint de persecucions respecte l’any passat.

Aquest dramàtic fenomen posa de manifest que han fallat les polítiques de gestió, assistència i tractament d’aquesta allau de refugiats a Europa. Les dades del nostre país ens interpel·len com a estat membre de la Unió Europea. Així, a Espanya, 16.846 persones procedents de Veneçuela i 10.122 colombians i colombianes han demanat protecció internacional en els primers 5 mesos de l’any sense que s’hagi donat una resposta eficaç a aquestes peticions.

Davant d’aquesta crua realitat es fa necessari llançar una crida generalitzada als recents escollits parlamentaris europeus, apel·lant als valors fundacionals d’Europa, quins són la solidaritat, la igualtat i la dignitat humana, perquè la seva prioritat es centri en revertir aquesta tràgica situació. És inconcebible negar el dret humà a la mobilitat, màxim quan es tracta de defensar un bé tan fonamental com és la vida, quan les persones es veuen obligades a fugir perquè els seus Estats han estat incapaços d’oferir un clima de pau i de protecció dels drets dels seus ciutadans, davant greus atacs que esdevenen crims de lesa humanitat.

Fou gràcies al desenvolupament del concepte social dels ‘drets de la persona’ que es va poder vertebrar un ordenament jurídic supranacional que tingués en compte la dignitat de l’individu com a bé suprem, assolint grans avenços en matèria de drets civils. En aquest sentit, cal assenyalar que és la comunitat internacional qui ha de procurar la protecció internacional de les persones, almenys aquest és el mandat nascut de l’article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans, el qul sentencia que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”.

L’advocacia com a garant dels drets i llibertats de les persones assumeix també una responsabilitat social, expressada fonamentalment en la defensa i promoció en l’accés a la justícia, l’Estat de dret i els drets humans; però també en la generositat de defensar causes socials, i ens fa erigir-nos en portaveus del sentir col·lectiu de temes que afecten l’interès públic. El dret a l’asil no és una qüestió individual, la història demostra que ningú està exempt d’haver de sol·licitar asil o refugi.

Per aquest motiu, des del Col.legi de l’Advocacia de Barcelona reivindiquem la transcendència de l’assistència lletrada des del primer moment d’arribada dels refugiats i refugiades al nostre país per tal de garantir la seva tutela judicial efectiva, ja que la complexitat del procediment per sol·licitar asil o protecció subsidiària i el desconeixement que tenen pot posar en risc els seus drets, fet que no podem permetre, com a defensors dels drets humans.

El principi de no devolució és un component fonamental de la prohibició consuetudinària de la tortura i els tractes o càstigs cruels, inhumans o degradants a qualsevol persona. El paper de l’advocacia davant de la defensa dels drets dels refugiats i refugiades és fonamental, ja que només l’assistència lletrada especialitzada garanteix la seva eficàcia. És per aquest motiu que és essencial que la seva actuació no quedi confinada pels límits del procediment administratiu o judicial, sinó que s’ha de promoure que sigui prèvia al seu inici, detectant les situacions creditores de protecció internacional. Tan essencial és la detecció de les situacions de perill com la defensa dels interessos i drets en el marc del procediment normatiu adequat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Resulten avui més vigents que mai les paraules d’Eduardo Couture en la seva obra ‘Els manaments de l’advocat’: “Tingueu fe en el dret, com el millor instrument per a la convivència humana; en la justícia com la destinació normal del dret, en la pau com a substitutiu bondadós de la justícia, i per sobre de tot, tingueu fe en la llibertat, sense la qual no hi ha dret, ni justícia ni pau”.

*Decana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona