Madonna després de Madonna

Fa ja més d’un mes de l’actuació de Madonna en Eurovisió i fins avui no he trobat l’enteresa de prou ànim per escriure aquest article. Tot just acabat el festival estava tan trist que no em sortia ni una línia. Abans d’aquella nit, Madonna encara era la meva Madonna, la deshinibida i valenta petita que en la dècada dels 80 ens va ensenyar a tants a trencar amb les normes dels nostres pares i a veure-ho tot d’una altra manera, en especial el més important: la religió, el sexe, l’amor, el nostre aspecte, la nostra llibertat... La Madonna de 'Papa Don’t Preach, de 'Like a Virgin' o la més madura del vídeo d’‘Express Yourself’, la revisitació de la qual és avui obligatòria. ¿Es toleraria avui la defensa de la voluntària submissió femenina com a font de plaer sexual que desprèn el vídeo d’‘Express Yourself’? ¿Quants radicals religiososs’escandalitzarien  davant de la fantasia misticoviolenta de 'Like a Prayer'? Els que vam ser adolescents en aquells anys mai agrairem bastant el que Madonna va fer per nosaltres.

Notícies relacionades

Madonna, un polze i l'art de la provocació

Twitter era una cerveseria de Múnic

Per això mateix això d’ara és insuportable. No és possible reconèixer la d’abans en aquesta rossa entossudida a aferrar-se a la joventut a qualsevol preu. Tampoc en la dels seus mediocres últims discos, les cançons dels quals ja no sabem taral·lejar, i menys encara en la que desafina cantant sense veu aquelles cançons que ens van canviar la vida. En les entrevistes defensa un missatge descafeïnat. Un missatge que, com el seu aspecte, ja no es creu ningú. Aquest és, em temo, el problema: Madonna ha perdut versemblança. El patrimoni més gran d’un artista, per cert.

Així que Madonna ja no és la nostra Madonna, per molt que el seu nom ens continuï impressionant. Al mirar-la sento la tristesa que inspiren els qui s’enfronten a una batalla perduda (mal assumpte barallar-se amb el pas del temps). M’entristeix que entre els seus múltiples talents aquesta dona no posseeixi el de saber envellir. Com m’hauria agradat continuar tenint-la com a referent, ara que els de la meva generació som tan necessitats de models a seguir.